Opinió

He contemplat astorada com els socialistes espanyols i catalans -i disculpeu el pleonasme- s'han felicitat per l'"alliberament" dels catalans segrestats per Al-Qaeda. I poso "alliberament" entre cometes perquè Albert Vilalta i Roque Pascual no han estat alliberats, han estat comprats. I potser, fins i tot, també han estat bescanviats per altres persones. Quan et fan xantatge i tu pagues, no és mèrit teu que et donin l'objecte que ha permès el xantatge. Si els xantatgistes tenen un mínim sentit mercantil, és obvi que pagaran allò que deuen, perquè si no els seus futurs xantatges estarien condemnats al fracàs. Al-Qaeda, doncs, ha actuat amb lògica i intel·ligència a favor dels seus vomitius interessos. Ells sí que poden felicitar-se. En canvi, el govern espanyol senzillament ha pagat per un bé que estava en venta. I en aquest cas, aquest acte no només no té cap mèrit sinó que a més a més és macabrament estúpida. Quants crims es cometran amb els beneficis que hagin obtingut els terroristes? Quants nous segrestos es finançaran? Més de dos i més de tres, segur. I la lògica assegura que preferiran segrestar un espanyol que un francès, perquè ara els islamistes ja saben que amb els ostatges espanyols hi poden fer negoci bo.

Només si una persona estimada o jo mateixa fos la víctima, avantposaria els meus interessos als del conjunt. Ara bé, un govern, que en teoria ha de vetllar per tots els seus ciutadans sense favoritismes, no pot salvar tres persones si això implica condemnar-ne moltes altres. Una cosa és negociar amb terroristes per guanyar i l'altra és fer-ho per perdre. No té sentit, i això fa que sigui immoral. M'imagino la ràbia que deuen sentir els familiars de Miguel Ángel Blanco. Si per a ells la seva pèrdua tenia poc sentit, ara ja no en deu tenir cap. Potser ETA torna a animar-se, ara que l'estat espanyol sí que cedeix a xantatges terroritses. Fins on estarà disposat a cedir Zapatero? Quines són les regles en el joc de l'arbitrarietat?

Amb tot, ha quedat demostrat un altre cop que el govern espanyol és incapaç de planificar res a mig o llarg termini, que funciona només a cops d'efecte. Res del que fa és resultat del càlcul, de l'estratègia, de l'anàlisi. Aquesta deriva naïf és la que ens ha arrossegat a la crisi més bèstia. Tot ho volen solucionar amb una superficialitat idiota, contraproduent. Pugen els impostos i subvencionen Al-Qaeda. Això sí, després es vanten de tenir un "estat del benestar" i de no tenir tropes fent la guerra.