Opinió

“Les llengües no tenen cap valor, l’important és comunicar-se”, diuen els demagogs. Però s’equivoquen. L’important no és comunicar-se, l’important és la qualitat de la comunicació. Aquells qui atorguen a les llengües el valor d’un estri domèstic, com un tovalló, una aspiradora o un rentaplats, mai no sentiran el batec del cor de les paraules, els segles de vida que han traves¬sat, l’ús que la gent n’ha fet al llarg de la història. Hi ha paraules que indueixen a l’amor i paraules que indueixen a la mort. De vegades, fins i tot, pot ser la mateixa paraula. De fet, amb les paraules passa el mateix que amb les persones: ningú no és totalment meravellós o totalment odiós. Les persones d’una sola peça només surten a les pel•lícules. Ningú no és únicament una sola cosa, tots tenim sentiments contraposats dintre nostre. No podem saber si aquell que avui ens dóna suport demà ens trairà, no podem saber si aquell a qui avui menyspreem despertarà demà la nostra admiració. La parla és una facultat humana i les paraules són una meravellosa invenció. Per això s’assemblen tant a les persones, per això és tan important que, a més d’escollir les paraules adients, sapiguem trobar la millor manera de dir-les. Perquè les mateixes paraules amb què avui estimem, demà poden ser altament feridores. Una entonació inadequada, per imperceptible que ens sembli, pot canviar radicalment el sentit d’una frase i trair les nostres veritables intencions.

Les paraules són com les cançons, tenen vida pròpia i, un cop es diuen, un cop es fan sentir, ja no són del qui les diu, sinó del qui les escolta. Per això davant del dubte és millor no dir cap paraula. El silenci és un gran protector. Si el practiquéssim més sovint, ens adonaríem de fins a quin punt les paraules poden convertir-se en l’aparador de la nostra ignorància.