Política

La llei és clara i els números estan comptats. El president de la Generalitat, José Montilla, ha de convocar les eleccions catalanes aquest dilluns si vol que se celebrin el diumenge 24 d'octubre, data que des de fa setmanes es rumoreja des de importants institucions del país com la més probable.

Segons estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg), s'ha de transcórrer com a mínim 54 dies des que es convoquen les eleccions fins a la data en què tenen lloc els comicis. Per tant, si Montilla vol que les eleccions siguin el 24 d'octubre, ha de signar el decret de convocatòria electoral demà perquè es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Dogc) dimarts.

En el cas que Montilla no ho fes, les eleccions podrien ser el novembre i fins i tot a començaments de desembre, davant de la pràctica impossibilitat que les eleccions tinguin lloc el 31 d'octubre, ja que l'endemà, el dilluns 1 de novembre, és festiu i hi ha un pont de tres dies.

L'Estatut estableix que la convocatòria d'eleccions s'ha de celebrar entre els 40 i 60 dies següents a la data de la publicació de la dissolució de la Cambra, però està condicionat a l'existència d'una llei electoral catalana. Com aquesta llei no existeix, les eleccions catalanes es guien per la Loreg, l'article 41 de la qual assenyala que els comicis "s'hauran de celebrar el dia cinquanta-quatrè posterior a la convocatòria".

24 d'octubre o 28 de novembre?

Les quinieles polítiques estudien dues dates per a la convocatòria electoral: el 24 d'octubre i el 28 de novembre. Es descarten els tres primers diumenges de novembre -dies 7, 14 i 21- perquè per al 7 està prevista la visita del papa a la capital catalana: si els comicis fossin en un d'aquests tres dies, durant la visita del pontífex hi hauria eleccions o campanya electoral. El 28 de novembre té menys possibilitats ja que aquell dia en el Camp Nou el Barça i el Madrid es veuran les cares per primera vegada aquesta Lliga.

La llei estableix que, una vegada Montilla hagi decidit anunciar la data, ho ha de comunicar primer als consellers. El que no és clar és que s'hagi de convocar un Consell Executiu extraordinari o bé fer-ho després de la reunió setmanal dels dimarts, ja que, segons fonts del Govern, la normativa utilitza una paraula interpretable: que el president ha d'"escoltar" els consellers abans de convocar les eleccions.

A més de l'eventual influència que pugui tenir en alguns electors la visita del papa, altres factors que poden condicionar els resultats són l'evolució de les dades macroeconòmics; l'evolució de les implicacions polítiques del cas Millet; si hi ha novetats en el traspàs de competències i en el desenvolupament estatutari, i si el Govern espanyol opta per una nova apujada dels impostos.