Política

El 13 de setembre farà un any de la primera consulta sobre la independència celebrada a Arenys de Munt. Quina valoració fa d’aquest any?
Personalment aquest any he fet 35.000 quilòmetres arreu de Catalunya per parlar de les consultes. A cada lloc he tingut una gran rebuda i he vist molta empenta, il•lusió i molta convicció. A la meitat de l’any la nostra feina ja no importava perquè quan uns acabaven la consulta ajudaven els altres a fer-la. Ha estat un efecte dominó realment extraordinari!

De què ha servit?
Hem aconseguit moure la consciència política del país i de la ciutadania i crear un desacomplexament increïble de la gent sobiranista. Estic convençut que les consultes han servit per crear un nova manera de fer política. Ara hi ha una part de la ciutadania que vol implicar-se en la política. Volen fer allò que els polítics no fan a causa dels interessos personals i de partit.

En aquests moments el moviment es troba en hores baixes?
Al llarg d’aquests mesos s’han fet quatre o cinc assemblees del plenari de la Coordinadora de Consultes però, certament, en la darrera, celebrada el juliol, el suflé estava força baix. La ciutadania està desencisada perquè ha vist que el polítics no han correspost el gran esforç que ha fet i que va tenir el seu fermall d’or el 10 de juliol.

Per mantenir aquesta eufòria independentista la manca d’unitat entre les formacions independentistes no ajuda...
Des de Reagrupament estem fent molt per la unitat, encara que aquesta no hagi estat possible amb Solidaritat. Nosaltres hem fet tots els esforços possibles i hem fet els deures amb qui s’ha mostrat disposat a pactar.

Els moviments independentistes semblen condemnats a viure constantment barallats.
Sí. ERC és el partit que ha tingut més cops d’estat interns de la història dels partits catalans. Jo estic molt acostumat a renunciar. Moltes persones organitzadors de les consultes hem estat exemple de generositat, però en aquests moments veig masses personalismes, egoisme i individualisme. Hem d’intentar trencar la relació entre les consultes i la gent que està en algun àmbit polític.

Ho diu pel Uriel Bertran i Alfons López Tena?
A molta gent els molesta que de les consultes se n’extregui una rendibilitat política. Per això hauríem d’intentar fer llistes generoses. Cal que ens fem varies preguntes: Per què aquest immobilisme? Per què els partits catalans no es planten aquí i a Madrid? Doncs perquè tothom es mou per disciplina de partit i ningú vol sortir de la foto.

Vostè també ha organitzat les consultes i ara és segon de la llista de Reagrupament per Barcelona. Què creu que pot aportar?
Entre els escons hi ha molta por, inseguretat i seny. Cal entrar al Parlament per treure aquesta inseguretat. Cal anar a veure els ministres dels països més importants del món i fer-ho amb pas ferm. Jo ho veig molt fàcil!

Vostè va dir que amb Laporta Reagrupament podria obtenir entre 5 i 8 diputats més. Sense ell quines són les aspiracions?
Continuo pensant el mateix, però no podem menysprear la força dels grups independentistes petits. Potser són menys en volum de gent, però són grans en voluntat, en esperit, en eficàcia... Per tant, no podem excloure a ningú i tota unitat que es faci amb respecte serà positiva. Si poguéssim entrar al Parlament i explicar els nostres objectius estic convençut que la ciutadania ens donaria suport.

Però els objectius s’han d’explicar abans, en un programa electoral...
Sí. Per una banda volem proclamar unilateralment la independència i anar a buscar complicitats a Europa. I, per altra, no parar de fer propostes per aconseguir la transparència immeditada del nostre règim polític. Això, si no ho expliquem ja com a parlamentaris, els mitjans de comunicació ens ho poden vetar.

Sí, però, per proclamar la independència des del Parlament cal el beneplàcit de CiU...
El sostre del sobiranisme no l’ha mesurat ningú perquè mai ha actuat unit i podríem tenir sorpreses. La falla del sobiranisme va ser el segon tripartit. Si ERC no hagués contribuït a l'entronització del senyor Montilla estaríem parlant d’un partit d’una força parlamentària amb moltíssim escons i amb una credibilitat política fora de mida. Si no hagués estat així els republicans serien una alternativa seriosa de país, per això personalment mai he volgut excloure ningú.

Per tant, segons vostès, sinó hi ha majoria parlamentària, no hi ha independència.
Hem de fer possible que tots els partits donin suport a la declaració unilateral i després Europa ens deixarà, de fet ens exigirà, fer el referèndum. Abans no ens el deixaran fer mai. Estem comprovant que quan fem pedagogia persones que no parlen la nostra llengua i no són nascuts aquí veuen clara la independència perquè en comprenen els avantatges.

Però, segons el CEO, només un 8% dels catalans es considera només català...
Perquè en aquests moments encara no s’ha pogut arribar a tota la societat, però hi ha gent d’Arenys de Munt d’origen andalús que volen la independència perquè en veuen els avantatges. Això no vol dir que deixin d’anar a visitar els seus parents a Extremadura o a Andalusia. L’onada de l’independentisme s’estén i això es va notar quan es van fer les consultes a Cornellà o a Mataró.

Si vostè mateix reconeix que l’esperit d’Arenys es desinfla per què un Aplec Independentista?
Volem retre un homenatge a totes les comissions de les consultes de Catalunya. Senzillament això! Encara que segurament acabarà sent una altra forma de reivindicació de la unitat i una demostració de la força i de la germanor de l’independentisme. El segon gran objectiu és inaugurar el monument a la Independència realitzat per l’estructuralista Pep Soler i l’escultor Jaume Rodri. Comptarem a la participació de representants del Quevec, Flandes i Còrsega, per tant, vol ser un acte amb una clara mira internacional.

Es pretén que aquesta celebració tingui continuïtat?
Sí, volem que aquest aplec sigui anual. També volem convertir el monument a la Independència d’Arenys de Munt en un punt de pelegrinatge del catalanisme independentista. Hi ha una clara intensió que Arenys de Munt sigui el bressol de l’independentisme català. Nosaltres volem vendre l’esperit d’Arenys de Munt, és a dir, l’esperit de la unitat, però perquè dos s’uneixin, ambdós ho han de voler.