Política

Després del segrest dels tres cooperants catalans s’ha posat en dubte el sistema de cooperació d’algunes ONG. El de Barcelona Acció Solidària (BAS) era correcte?
És un model que responia a una època on les caravanes tenien un cert sentit. Sobretot quan aquestes caravanes s’organitzaven per donar publicitat a la causa del poble del Sàhara. Aquestes caravanes es van posar en marxa arran del conflicte de l’ex- Iugoslàvia, perquè era més fàcil fer arribar el material per terra i va despertar la consciència de la població.

Haurien de canviar aquest sistema de cooperació, doncs?
Sí, perquè ara ja no duen a terme la mateixa tasca de conscienciació d’abans. A més les condicions d’inseguretat amb les que actua Acció Solidària posen massa en risc la seva vida. La cooperació plantejada per Acció Solidària ja no té sentit. És un repte per l’organització. Han daprofitar allò que han fet en el passat i crear un nou model que els permeti continuar fent una cooperació eficient, molt arrelada a les realitats locals i amb uns mitjans segurament més segurs.

Podríem dir que ha caducat aquest model força potenciat per BAS ?
No, no es pot dir que estigui caducat. El que cal plantejar de BAS no és si ha de fer o no una caravana, sinó que han de desbrinar quina és la seva missió. I jo crec que haurien de fer arribar materials d’aquí a organitzacions que treballen a nivell local.

Potser hi anaven masses cooperants i amb masses combois...
Durant els anys 2008 i 2009 les condicions de seguretat a Mauritània van canviar molt. Ells mateixos han reconegut que fer tants combois amb una ruta previsible, fàcilment localitzable, a través de GPS i altres localitzadors afectava la seguretat. Però això estava dintre del model que ells tenien i quan les condicions de seguretat es posen en risc, s’han de buscar altres mitjans.

Està a favor d’aquestes ONG que tenen el beneplàcit de les administracions públiques?
Quan les administracions donin subvencions hauran de demanar nous requisits i un dels que demanaran són les condicions de seguretat. Dubto que actualment un Ajuntament vulgui donar una subvenció per una caravana solidària que tingui el seu recorregut en països amb perill de segrest o riscos per població. Ho dubto perquè després del que ha passat s’ha de fer una cooperació molt més arrelada a la realitat local.

I s’han de suprimir les subvencions a aquest tipus de caravanes solidàries?
No, el problema és que després de l’11-S les organitzacions radicals islàmiques volen confondre les connexions governamentals amb els exèrcits dels països occidentals i els posen tots als mateix sac i això està afectant a la neutralitat. En un context de crisi econòmica i en un context on aquests grups terroristes necessiten recursos per tirar endavant les seves iniciatives, els expatriats occidentals són un objectiu prioritari. Això no vol dir que tots els expatriats estiguin en zones de risc, però si que és veritat que hi ha zones de risc on tenir expatriats s’ha de reconsiderar.

Creu que les administracions no tenen en compte els principis de la cooperació internacional a l’hora de finançar els projectes?
Les administracions han respectat les diferents maneres de fer cooperació. Les caravanes són una manera, segurament molt minoritària. Però en el últims tres anys el número de cooperants s’ha multiplicat per tres arreu del món i això sí que s’ha tingut en compte.

Vostè ha dit que “les ONG no es poden convertir només en executors de polítiques públiques”... Cal més coordinació entre governs, ONG i organismes internacionals?
La coordinació sempre és necessària i la cooperació més efectiva és aquella que potencia les capacitats locals, que és sostenible amb el temps, que no es limita a uns dies o anys. I perquè pugui mantenir-se ha de complir dues condicions; d’una banda que doni força a l’àmbit local, que agafi el relleu de les aportacions externes i per altra banda que sigui coherent amb una sèrie de polítiques internacionals.

Albert Vilalta, un dels segrestats, és un dels responsables del túnel del Cadí. Veu bé que els empresaris vagin a aquestes països per donar credibilitat als seus projectes?
Si que és veritat que algunes ONG han fet que aquelles empreses que hi col•laboren facin una visita a les zones on s’inverteixen els seus recursos. Això és positiu perquè així veuen de forma palpable on van a parar les seves inversions.

Fins ara creu que la cooperació s'ha basat massa en repartir peix enlloc de donar la canya i ensenyar a pescar?
No, al llarg dels anys 90 i sobretot en aquesta primera dècada del segle XXI, la cooperació ha estat molt més enfortida cap als mitjans locals. La veritat és que quan tens una caravana, sembla que estiguis fent una feina molt distribuïda però només és una part de la feina. La cooperació ha avançat cap a ajudar la gent buscant les causes i aquesta és la cooperació que s’ha de fer. La cooperació assistencial està bé, però s’ha de deixar per tasques humanitàries, urgents. Només es pot avançar cap a un major desenvolupament amb una cooperació més madura, molt més orientada a combatre la pobresa des de l’arrel de les causes que la provoquen.

Abans parlàvem del paper dels governs, com valora l’actitud del govern espanyol durant el segrest dels cooperants catalans?
Aquests segrestos són difícil de solucionar. Perquè tenen un component econòmic i polític. L’econòmic es va solucionar bé, la política ja depenia d’altres països i era més complex. Si ho comparem amb el segrest de l’Alacrana crec que la confidencialitat i la relació amb les famílies ha millorat.

I la del govern català?
Ha estat bona, però tampoc no tenia les competències necessàries per poder trobar una solució.

S’ha de pagar un rescat?
Sí, s’ha de pagar un rescat. El cas del cooperant francès va ser diferent, i el govern francès va arriscar-se massa i no va sortir bé. Estic convençut que bona part dels segrestos, per desgracia, només es solucionen pagant.

S’està fent un nou protocol de seguretat, com creu que ha de ser?
S’ha de demanar que les ONG que actuïn en zones de risc, han de tenir polítiques de seguretat, amb una autoria del seu compliment, amb una formació, amb unes actuacions que determinin quin és el risc. I els governs han de respectar la neutralitat de les ONG, que volen ser independents i neutrals.

S’ha de negociar amb les ONG, doncs, aquest protocol?
Efectivament, perquè seran elles qui l’apliquin. És un protocol a discutir amb les ONG i les administracions.

Un succés com aquest dels 3 cooperants desvirtua les ONG, com Acció Solidària?
No. Les ONG són molt diverses i cadascuna té la seva forma de ser. Però està clar que si es va a una zona de risc, s’han de replantejar què fer. El que realment ha fet mal a les ONG és la corrupció d’algunes organitzacions.

Com podem saber si una ONG fa arriba els nostres recursos allà on es pretenia?
Sempre s’ha de confiar amb l’ONG. Aquelles que estan al terreny, que porten molt de temps fent una tasca continuada i constant i aquelles que tenen un trajectòria de molts anys i amb auditories internes i externes són les que ens donen garanties i en aquetes hem d’apostar.