Cultura

Quin és l’objectiu de fer coincidir la Setmana del Llibre en Català amb la Diada?
L’objectiu és potenciar la vessant cultural de la Diada, que és una festa reivindicativa però també d’exaltació cultural. Volem que la Setmana sigui un Sant Jordi de la literatura i la llengua catalana, que posi l’accent en la llengua pròpia i tingui l’ambició de ser un dels punts centrals de les festes literàries.

Hi ha mercat per un segon Sant Jordi? El setembre és un mes de moltes despeses...
Quina despesa, en llibres? El llibre de text? Si els acabaran regalant!

Però és un mes on la despesa de les famílies és molt elevada...
Sí, la teoria diu que les famílies tenen més despeses el setembre que el gener, però ho haurem de descobrir. És una aposta. I no totes les famílies tenen fills en edat escolar. Crec que pot haver-hi un espai. De fet, hi ha moltes novetats, molt interessants. Si tenim èxit, les novetats editorials en català s’anticiparan al setembre, per la presència de la Setmana, en comptes d’estrenar-les per Nadal.

L’any passat van tenir desavinences amb el Gremi de Llibreters... que al final es va desmarcar de la Setmana.
Amb el Gremi de Llibreters hem tingut discòrdia dintre de la concòrdia, vam tenir un petit accident que s’ha restablert de seguida.

Heu estat en molts espais. El parc de la Ciutadella és definitu?
Esperem que s’hagi acabat la provisionalitat de l’espai i hi apostem fort pel parc de la Ciutadella. No ens han faltat complicitats. La clau de volta creiem que és vincular-ho a la Diada. Aquesta setmana ha teixit moltes complicitats.

Per quin perfil de públic aposten?
És un públic molt ampli. La Setmana del Llibre en Català està pensada pel lletraferit que vol remenar fons continua existint, però hem d’anar més enllà. Vindrà gent que llegeix en català, públic que passejant pot donar un cop d’ull o aquell que no hagués entrat mai a la Setmana del Llibre. El fet d’estar a la Ciutadella ens dóna moltes possibilitats.

I tindran presència arreu del territori?
Continuarem a Sant Cugat, hi serem quatre dies i també hi haurà activitats en col•laboració amb l’anella cultural de Girona, a Olot, Lleida i Reus. La nostra voluntat és créixer.

Amb quin pressupost treballen i quines previsions de vendes fan?
Esperem unes 60.000 persones en deu dies i poder vendre 20.000 llibres, en amunt. Treballem amb un pressupost un 5% inferior al de l’any passat, al voltant del mig milió d’euros.

I quines novetats s’hi podran trobar?
Tot tipus d’activitats! Concerts, cinema, signatures de llibres, sopars i còctels literaris, el programa és amplíssim.

Premi trajectòria a Maria Barbal.
Volem destacar la qualitat i donar-la a conèixer. Volem ser una aportació i posar l’accent per destacar persones que tinguin una trajectòria important i ajudar a difondre la seva obra.

El sector té por que l’escolarització digital faci perdre l’hàbit de lectura entre els més petits,?
A nivell personal crec que les noves tecnologies han d’entrar a l’escola però no d'aquesta manera. S’està fent molt malament. S’està posant amb calçador i per temes pressupostaris, és a dir, per reduir la factura dels llibres, i sense tenir en compte el que pot provocar en termes de qualitat de l’ensenyament. Això em preocupa.

I el llibre de text té molt pes en les editorials...
No hi ha dubte que al sector, el llibre de text en català pesa molt i això serà un cop per les editorials catalanes, sobretot per aquelles que tenen una pota també a l’escola. Si fos una millora molt ben argumentada diries "d’acord, això va per aquí t’hi has d’adaptar" i ja està. Ara bé, s’està fent de manera massa forçada.

Creu, però, que això acabarà repercutint en l’hàbit de lectura dels nens?
Indirectament en els hàbits de lectura dels petits, potser sí. Però el llibre en català té molt potencial per guanyar lectors i d’adquirir presència en els punts de venda. La Setmana potencia això i és divulgativa des d’aquest punt de vista, però no amb l’escola, sinó amb els nanos i les famílies.

Per què no ha acabat d’arrencar el llibre digital?
Ja arrencarà, tot procés tecnològic requereix un temps. En primer lloc, el producte tecnològic encara no és prou bo. Tinc un e-book dels primers i és bastant poqueta cosa. L’ipad ja ho millora.

El problema és de preu?
No, és un tema d’hàbits. El producte llibre és un producte molt simple, però molt bo; te’l pots emportar a tot arreu i no pesa gaire. Batre aquests invents tan simples costa. Llegir en la pantalla no és tant friendly com llegir en paper. Dit això, hi ha públic per tot, pel format electrònic i pel paper. De fet, els editors cada vegada publiquem més coses en format digital. La convivència del paper i el digital és possible, el que seria un error seria menystenir o abandonar el paper.

Com s’està fent aquesta transició?
D’entrada les editorials han hagut de fer una transformació tecnològica del propi procés editorial, ara ja no generem continguts per a ser publicats només en paper, sinó per a ser publicats en diferents formats. Ara estem passant els continguts perquè puguin ser multiformats i multipantalla. S’està fent la revoluciò tecnològica dins del propi procés de generació de continguts.

Accés gratuït de l’enciclopèdia catalana a Internet...cap a on muda el sector?
Hi ha models de pagament, hi ha models gratuïts que en diuen de “capitalitzar l’audiència”, continguts sense publicitat, elements col•laboratius. Ningú té la pedra filosofal, però de moment el més clar és el de pagament que han fet servir els e-books fins ara.