Política

Convergència pot afirmar rotundament que votarà “no” als Pressupostos Generals de l’Estat?
La posició de CiU respecte els pressupostos és una decisió pressa premeditadament i manifestada públicament pel senyor Duran i Lleida al Congrés dels Diputats, en el sentit que no votarem a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat perquè creiem que aquesta legislatura està acabada i aquest govern amortitzat. I en cap cas, ni sigui quin sigui el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya, ni sigui quin sigui el vot del grup basc, canviarem d’opinió.

Calen eleccions anticipades?
Sí. Demanen que el senyor Zapatero convoqui eleccions a partir del mes de gener del 2011 i durant aquests tres o quatre mesos que quedin acabi les reformes pendents: com la reforma energètica, la reforma de les pensions i la reforma del subsidi d’atur.

Felip Puig va demanar al grup basc que col•labori a fer caure el govern Zapatero. Després Joan Ortega va considerar que CiU no podia pressionar una altra formació. Vers qui es decanta?
El PNB, diguem el que li diguem, farà el que cregui segons els seus interessos. I això és el que ha de fer una formació política. Personalment crec que hem de preservar-nos el dret a què cada formació pugui decidir segons els seus interessos i no val la pena posar-nos en la vida de les altres forces polítiques.

Iñigo Urkullu, en nom del PNB, ha demanat a canvi de votar els PGE les competències de polítiques d’ocupació, una revindicació també catalana. Pensen ara vostès insistir més en aquest tema?
Tot el que sigui més autogovern per Catalunya i més competències per la Generalitat nosaltres hi estem d’acord.

Vostès però han donat suport a mesures econòmiques del govern Zapatero. Per exemple es van abstenir en la votació del sostre de la despesa dels Pressupostos. Això no és contradictori?
La nostra abstenció en aquest tema anava en la direcció que les comunitats autònomes també poguessin elaborar els seus comptes. A partir d’ara, però, CiU només votarà favorablement aquelles mesures econòmiques que ajudin a generar confiança, inversió i facin que milers d’aturats passin a tenir ocupació. CiU només donarà suport a aquest tipus de lleis i, de fet, n’ha plantejat moltíssimes que no han estat acceptades pel govern de l’estat. Donarem suport a totes les reformes que generin un canvi de tendències en les taxes de l’atur perquè resulta impossible que un país funcioni amb cinc milions d’aturats. El problema és que el govern té poc espai de maniobra i pocs plantejaments seriosos i solvents. De fet, encara que aquests pressupostos s’aprovin no seran bons per generar ni confiança ni inversions.

Els preocupa que, en aquests moments de campanya electoral, aquests suports en matèria econòmica que donen al president Zapatero no es comprenguin? Altres partits catalans els acusen de salvar el govern espanyol.
Els plantejaments que ha fet CiU per salvar la despesa pública i les potes financeres de l’estat no han estat per salvar al senyor Zapatero, sinó per salvar l’euro i l’economia espanyola i evitar que aquesta hagi de ser intervinguda com ha passat a Grècia. El més senzill és dir que CiU ha salvat a Zapatero, però els analistes més seriosos saben que la nostra posició ha estat cabdal per evitar que l’economia espanyola fos intervinguda.

El ministre Corbacho formarà part de les llistes del PSC.
A nivell d’estat aquesta notícia demostra la crisi que viu el govern espanyol. A l’inici de setembre, en un mes clau per generar confiança i inversió, el president del govern no pot confirmar que cessarà un ministre al cap d’un mes. Un govern amb ministres en funcions no genera cap mena de credibilitat a les inversions estrangeres ni en el mercat. Aquesta decisió és poc seriosa, poc responsable i portarà conseqüències a l’economia espanyola que les pagaran els ciutadans.

I vist des de Catalunya?
No resta de ser lògic, que donada la fugida de líders del PSC que no volen continuar al costat del president Montilla, el partit vulgui reforçar-se amb persones representatives de la línia del PSOE espanyol. Això és un mal negoci pel senyor Montilla, però és la seva responsabilitat.

Abans de marxar el ministre Corbacho ha de deixar tancat un gran tema. El dia 9 al Congrés torna la reforma laboral. CiU es mantindrà en l’abstenció?
En el Congrés només votarem les esmenes que van votar al Senat, per tant, ens mantindrem en la mateixa posició en cada una dels punts. Aquesta reforma millora la jurisprudència actual laboral espanyola, però ens hem quedat a la meitat. Hem perdut una nova oportunitat. S’ha pensat més en la relació del PSOE i els sindicat que en generar mesures favorables a la creació d’ocupació.

Realment en plena crisi econòmica es pot fer una bona reforma laboral?
Nosaltres ja demanaven una reforma laboral a finals de l’anterior legislatura. Certament les reformes s’han de fer en època de bonança, però el govern Zapatero no l’ha fet abans perquè era un presoner dels sindicats i ara ho ha fet obligat pels estaments europeus.

La vaga general canviarà alguna cosa?
Els sindicats tenen tot el dret a convocar-la i, per tant, s’ha de respectar. Al senyor Zapatero li fa una por terrible! Ara bé, crec que haurien d’haver analitzat en profunditat la conveniència de fer una vaga general en les actuals condicions econòmiques. Ja veurem quin èxit té! En aquests moments la gran majoria d’aturats no estan per fer una vaga, només volen trobar feina.

Els sindicats han estat més benèvols per què el govern és socialista?
Probablement amb un altre govern hi hauria barricades al carrer! Els sindicats són lliures de convocar una vaga, però ja sabem que fins fa molt poc les mesures i les lleis laborals no les marcava l’executiu sinó els sindicats. I si ara les ha marcat l’executiu ha estat perquè s’han vist obligats pels organismes europeus. Dit d’una altra manera, el govern sempre ha estat feble davant dels sindicats.

El conseller Castells ha dit que CiU ha arribat a ser més demagog que el PP de Madrid en temes econòmics.
Jo respecto el senyor Castells perquè ha estat una persona seriosa i rigorosa al capdavant de la conselleria d’economia de la Generalitat; ha fet el que ha pogut i el que li ha deixat fer el PSOE. I per això el senyor Castells sap perfectament que si hi ha un grup a Madrid que fa propostes que generin confiança i mesures productives és CiU.

Si tenim en compte el programa electoral de CiU, un dels punts claus és el concert econòmic. Com pensen convèncer el PP o PSOE?
Personalment em sembla perfecte que a CiU tinguem com a objectiu aconseguir el concert econòmic. A aquest objectiu espirem molts catalans. Ara bé, dit això, cal manifestar, per no generar frustracions, que obtenir el concert econòmic és molt difícil.

Seria una aspiració a curt, mig o llarg termini?
Posar cada vegada nous mecanisme per arribar a aquesta fita està molt bé. De fet hem anat millorant substancialment el finançament de Catalunya: el 1993 va ser el 15%, el 1996 el 30%, després el 50%... Malgrat tot encara tenim un dèficit fiscal molt gran i per això em sembla important aspirar a aconseguir el concert econòmic a mig i llarg termini, però a curt termini cal millorar el finançament actual.

Per tant vostè aposta pel sistema de negociar periòdicament el finançament català amb l’estat com s’ha fet fins ara?
Si s’apliqués l’Estatut en matèria de finançament tal com ha estat negociat, publicat i reconegut milloraria el finançament actual però per desgracia no és així per culpa del tripartit que ha estat incapaç de negociar amb el govern de Zapatero un bon finançament per Catalunya. Dir que d’aquí tres o quatre anys tindrem concert econòmic està molt bé com a objectiu, però cal dir especificar que no serà gens fàcil.

Li preocupa que les eleccions catalanes s’acabin convertint en un referèndum a favor o en contra de la independència de Catalunya?
És evident que el sentiment independentista ha anat a més a Catalunya a causa del comportament dels partits estatals, PP i PSOE que sempre maltracten Catalunya, i per la sentència del Tribunal Constitucional. I això fa que cada vegada sigui més difícil que propostes moderades que no són independentistes tinguin més dificultats per ser enteses per la societat. Però malgrat això el programa de CiU tindrà els elements suficient perquè pugui gaudir de la confiança de la majoria de ciutadans de Catalunya.