Opinió

Si aneu a la web de Barcelona Acció Solidària —la que organitza la caravana la cèlebre solidària— trobareu que organitza expedicions humanitàries a països com Marroc, Senegal, Mauritània o Gàmbia. Tanmateix, per molt que busqueu a la web —on s’informa de les mancances socials, educatives, d’infraestructures, etc., d’aquests països, a més d’apunts sobre ètnies, orografia, paisatge…— no trobareu ni una sola paraula —ni una sola!—, ni un apunt o referència als tirans, polítics corruptes, dictadors de tot pelatge que martiritzen les seves poblacions, les quals, afamades, són les que necessiten que els nostres Grans Conscienciats vagin a portar-los queviures i joguines.

Marroc, per exemple: basta llegir la nostra premsa. Un país que no respecta els drets humans, que tanca a la presó dissidents, com Mohamed Erraji, que criticava el reietó Mohamed VI, així ho informa Amnistia Internacional. També sabem que és un país molt corrupte, que els marroquins n’escapen en pasteres suïcides per arribar a Espanya, a pesar de què el seu rei és el setè més ric del món segons la revista Forbes. També sabem de quina manera matxuca els sahrauís, un poble sense Estat ni dignitat, i també sabem de l’amistat entre el rei d’Espanya i Mohamed VI, i dels 400 milions d’euros que els regala el Govern de Madrid perquè es desenvolupin. Diners que cauen en un pou sense fons, sembla.

Senegal. Un país que també bat rècords en corrupció. Surt a tots els índexs com un dels països més corruptes de l’Àfrica. Ara el governa un senyor que diu que és liberal, Abdoulaye Wade, que mentre el país es mor de gana ell se’n va de festa amb París Hilton. Un país on una burocràcia corrupta manté protegit a un assassí de masses com ho és Hissène Habré, el dictador del Txat que viu a l’exili a Senegal; Habré, el responsable de l’assassinat de milers de membres de les ètnies rivals.

Tanmateix la web ens parla de ‘descobrir els sorprenents paisatges d'arrossars i conversar amb les dones que ja al capvespre tornen cantant a casa després d'una dura jornada de treball en els camps d’arròs’. Això és el Senegal, aquest kitsch ‘autèntic’ per la gent d’Acció Solidària.

Mauritània. Un país que va de cop d’Estat a cop d’Estat, l’últim l’any 2008. També Amnistia Internacional denuncia tortures infamants, també de policia marroquí que es desplaça a Mauritània a ‘interrogar’ detinguts islamistes. El país —un caos—, no té un govern reconegut com a legítim ni per la UE ni pels EUA, i està al caire d’una crisi humanitària.

Gàmbia. El cas més curiós. Yahyah Jammeh el ‘governa’: un boig militar egomaniàtic que diu que es mantindrà 40 anys en el poder. Afirma, a més, que ha descobert una vacuna per a la SIDA i que pot fer que al seu país s’hi trobi petroli—màgia pura. Mentrestant, reprimeix les llibertats bàsiques, no tolera cap tipus de crítica i mentre el país s’enfonsa Jammeh se’n va de vacances a Hawaii —segons informa The Gambia Echo—: gasta milions de dòlars en festes i hotels, en portar amunt i avall el seu seguici i la seva família.

Basta tenir un mínim interès en aquests temes, o llegir una mica per sobre la premsa internacional, per a saber quins són els vertaders responsables de les misèries d’aquests països de l’Àfrica. ¿Per què no dir-ho, però? ¿Per què seguir amb la retòrica tercermundista, la que ens fa responsables a nosaltres de totes les fams i sagnies que assolen el món? ¿Nosaltres, els ‘rics’, blancs, occidentals? Hi ha una mala consciència que tomba d’esquena.

Barcelona Acció Solidària és, segons, la web, ‘una organització progressista, laica i no adscrita a cap ideologia política partidària específica’. ¿Com es menja, això de ‘progressista’ però no adscrita a ‘cap ideologia política específica’? Quina empanada!

I després d’ometre la vertadera realitat política d’aquests països, diuen que ‘la nostra organització desenvolupa, tot al llarg de l’any, una tasca important de sensibilització de la població de Catalunya, molt especialment en l’àmbit escolar, sobre la realitat dels països de l’Àfrica Occidental’. Sensibilització? Quina sensibilització? És sensibilització ometre les dades polítiques objectives del que està realment passant en aquests països?

És a dir, què hi van a explicar a les escoles? ¿quina ‘realitat’? ¿La coneixen? ¿Llegeixen la premsa del dia? ¿O estan massa ocupats en sentir-se moralment superiors perquè amunteguen bosses d’arròs mentre se’n riuen dels impresentables d’Intereconomia? ¿Els expliquen als nens de les escoles la corrupció, les tortures, els deliris de Yahyah Jammed, les festes del ‘liberal’ Abdoulaye Wade, les fastuositats del rei del Marroc? ¿Quina mena de coneixement del món tenen aquesta gent? ¿O pot ser els expliquen que aquests països tenen molt poc perquè nosaltres tenim molt, que nosaltres som en alguna mesura responsables de la seva misèria i desesperació? Nens: heu de servir-vos culpables. Entreu amb nosaltres al confessionari laic.

¿Hem de deixar que aquestes doctrines masoquistes entrin a les escoles? Tanmateix, sabem que no només són a les escoles sinó a les Universitats, on s’omple el cap al jovent de les misèries del ‘nostre’ capitalisme neoliberal com a causant de totes desgràcies, i no es fa ni una sola menció a les vertaderes causes, a les dictadures assassines, a l’espoliació sistemàtica que pateixen aquests països a mans d’un plegat de pallassos sinistres.

Sí. Hi ha molta mala consciència rere aquestes iniciatives. Així també se’ns acaba culpant a nosaltres del radicalisme d’Al-Qaida. ¿Quants heu sentit a dir allò de ‘el culpable dels atemptats a les Torres Bessones va ser la prepotència nord-americana’? Després de l’atemptat d’Al-Qaida a Madrid: ‘la culpa és d’Aznar!’, tot perquè ens havia embolicat en la Guerra d’Irak. Zapatero confirma el sentiment de culpa retirant les tropes.

¿Quants n’hi ha que diuen que el terrorisme islamista és culpa de la humiliació del món musulmà? Una humiliació ¿a mans de qui? Dels de sempre: nosaltres, les societats lliures, encapçalades pels EUA, etc. ¿Ens matxuquen, ens colpegen, atempten contra nosaltres? Doncs ho fan perquè som culpables. Ells són els desafavorits que així protesten contra la nostra riquesa insolent, la nostra economia assassina.

Des de l’Islam radical prediquen l’odi. Des de les nostres democràcies es predica la vergonya, és a dir, que no som innocents si hem de patir els seus atemptats. Tot això, però, és una estafa. Una enorme falsedat.

Pascual i Villalta han estat alliberats. S’han pagat milions per ells, i jo estic satisfet que aquests homes hagin pogut tornar a casa amb el cap sobre les espatlles. Estic segur que són bones persones, potser fins i tot grans persones, però ara haurien de fer un pensament. Si tinguessin una mica de coneixement haurien de callar, no fer declaracions, no fer-se els herois, no muntar rodes de premsa ni concedir entrevistes. Haurien de reflexionar: refer la iniciativa de la caravana i ‘conscienciar’ en el vertader sentit el nostre país de les causes vertaderes del que allí està passant. Basta de paternalisme, de fotos narcisistes amb nens negres. Un primer pas seria tancar la seva vergonyosa pàgina web.

Si jo fos ells estaria molt avergonyit. Els atemptats d’Al-Qaida mai han estat culpa nostra. Tanmateix, havent pagat tants de milions d’euros per mi, temeria el que poguessin fer els terroristes amb el diners. No dormiria pensant en atemptats a París, Barcelona, Roma. El que era fals ¿potser es faci ara realitat per culpa d’una ideologia mediocre? No: sempre havíem estat culpables, el nostre passat colonial, el nostre nivell de vida energètic, la nostra violència basada en una lògica imperial...