Resultats
Dissabte, 11 de Febrer de 2012
Garzón.- El CGPJ creu que les critiques al Tribunal Suprem són intolerables i inadmissibles
Successos.- Intervenen medicaments no autoritzats en un supermercat asiàtic de Barcelona
Temporal.- Alerten d'un nou descens en les temperatures a Catalunya
Mas-Colell constata que hagués estat "irresponsable" seguir invertint en Spanair
Sèrbia/Espanya.- La policia deté a Espanya Luka Bojovic, autor material de l'assassinat de Zoran Djindjic
Recoder culpa de la caiguda de Spanair un model aeroportuari "centralista"
Futbol.- El Girona FC surt a la venda per un euro
La Cambra de Lleida i Unilco ofereixen a les empreses la planificació de la seva successió
Fira de Lleida organitza una mostra de motos, BTT i 'tuning' del 24 i el 25 de març
CCOO culpa Salut d'evitar "interessadament" un acord laboral a l'ICS
La contractació de discapacitats cau un 16,5% el 2011
Amb criteri
CORBACHO IL•LUSIONA?
"Si el revulsiu de la campanya del candidat Montilla ha de ser el ministre de treball que ha tancat el mes d’agost amb 61.083 aturats més calcem-nos les espardenyes perquè aquí no hi ha res a gratar"
El PSC està en caiguda lliure però segons la darrera enquesta de La Vanguardia de diumenge passat un pegat ha aturat la sangria de vots. Què ha passat doncs entre l’estudi demoscòpic del mes de març i el cinc de setembre? Els socialistes catalans són contundents: Corbacho ha començat a despertar el seu electorat.
El ministre de treball del govern Zapatero és el que ha de rescabalar el PSC de la pèssima política del tripartit II o tal i com el va anomenar el president Montilla Govern d’entesa i de progrés. Si no fos per les dificultats en què la major part dels catalans ens veiem abocats per arribar a final de mes n’hi hauria per riure. Però no és conya, l’atur continua essent una dramàtica xacra, dels més alts d’Europa i encara més: mentre els països del nostre entorn l’han reduït ni que sigui mínimament respecte l’any passat, a Espanya ha augmentat. Irlanda té un 11%, Alemanya un 6,7% (al 2009 un 7,5%), Bèlgica un 9,1%, França un 9,4%, Itàlia un 7,6% (l’any passat un 7,8%), Dinamarca un 6,6% Bulgària un 9,2%...
Tot just al setembre de 2009 el ministre Corbacho admetia que teníem un 20% d’aturats, a dia d’avui la taxa és de 20,09% i la mitjana a Europa del 9%.
Tanmateix el PSC segueix creient fermament que l’ex alcalde d’Hospitalet i ex president de la Diputació de Barcelona és la solució a la davallada. Si per una banda és incontestable que Corbacho guanyava l’alcaldia amb majories incontestables, per una altra banda no és menys cert que en les eleccions al Parlament de Catalunya la vessant més PSOE dels socialistes catalans no donava el mateix suport que a les municipals.
De les sis comeses electorals que hem viscut a Catalunya Obiols ha sigut el candidat socialista que més vots ha obtingut: 41 escons al 1984, 42 al 1988 i 40 al 1992. En aquest rànquing alt només se’l pot comparar amb Pasqual Maragall que treia 42 diputats al 2003. Tant el conseller Nadal al 1995 que en va treure 34 com el president Montilla als darrers comicis del 2006 que en va treure 37 s’han de situar a la banda baixa (recordem que el mínim històric va ser del finat Joan Reventós amb 33 diputats al 1980). De manera que l’àrea metropolitana de Barcelona ha mostrat més preferència pels catalanistes Obiols i Maragall que per cap altre candidat. Potser perquè el mític cinturón rojo és una entelèquia?
Una servidora està molt orgullosa de pertànyer a un país en el que un senyor que va arribar amb un tren i una maleta de cartró avui és president, la immensa majoria dels catalans sentim això; el que no admetem és que no doni la talla.
El mateix càstig que rep el PSC sembla rebre ERC segons aquesta darrera enquesta que els situa entre 15 i 16 diputats amb Puigcercós com a cap de colla; resultat més alt que el que la formació va treure al 1999 amb Carod al capdavant amb 12 escons o Colom al 1995 que en tenia 13. En aquest cas doncs, la pujada del 2003 amb Carod (23 escons), ja manifestament tocada a la següent legislatura al govern amb 21 diputats només s’explica per una il•lusió que ha resultat vàcua.
Els que resten igual i a l’alça són ICV que tot i canviar de líder els continuen pronosticant 12 diputats que és el millor resultat de la formació que ja va treure el mateix nombre d’escons amb Saura al 2006 només comparable amb els 11 que tenia Ribó al 1995.
CiU té les millors perspectives en aquests comicis (entre 60-61 escons) tot i que queda lluny de les majories que situaven la coalició entre 60 i 70 diputats durant els 80 i 90 i que comença a baixar al 1999 amb 56 diputats, 46 al 2003 amb Artur Mas ja com a relleu i 48 al 2006.
Pel que fa al PP sembla que manté el resultat de Piqué al 2003 (15 diputats) tot i que continua essent un partit residual a Catalunya que no s’ha mogut entre el mínim de Jorge Fernández Díaz al 1988 amb 6 diputats i el màxim d’Alejo Vidal Quadras al 1995 amb 17 escons.
En conclusió el panorama vist en perspectiva no ha canviat tant: els nacionalistes sempre han estat la força més votada, la segona i a deu escons de distància com a mínim, recau en els socialistes; els republicans es situen en tercer lloc però a més de vint escons de distància dels socialistes i trenta dels nacionalistes. L’últim lloc està entre ICV i el PP que no tenen cap oportunitat de governar sols.
D’aquí que si el revulsiu de la campanya del candidat Montilla ha de ser el ministre de treball que ha tancat el mes d’agost amb 61.083 aturats més calcem-nos les espardenyes perquè aquí no hi ha res a gratar i l’anunci de “joc net” per part de l’encara president és una broma macabra.
El ministre de treball del govern Zapatero és el que ha de rescabalar el PSC de la pèssima política del tripartit II o tal i com el va anomenar el president Montilla Govern d’entesa i de progrés. Si no fos per les dificultats en què la major part dels catalans ens veiem abocats per arribar a final de mes n’hi hauria per riure. Però no és conya, l’atur continua essent una dramàtica xacra, dels més alts d’Europa i encara més: mentre els països del nostre entorn l’han reduït ni que sigui mínimament respecte l’any passat, a Espanya ha augmentat. Irlanda té un 11%, Alemanya un 6,7% (al 2009 un 7,5%), Bèlgica un 9,1%, França un 9,4%, Itàlia un 7,6% (l’any passat un 7,8%), Dinamarca un 6,6% Bulgària un 9,2%...
Tot just al setembre de 2009 el ministre Corbacho admetia que teníem un 20% d’aturats, a dia d’avui la taxa és de 20,09% i la mitjana a Europa del 9%.
Tanmateix el PSC segueix creient fermament que l’ex alcalde d’Hospitalet i ex president de la Diputació de Barcelona és la solució a la davallada. Si per una banda és incontestable que Corbacho guanyava l’alcaldia amb majories incontestables, per una altra banda no és menys cert que en les eleccions al Parlament de Catalunya la vessant més PSOE dels socialistes catalans no donava el mateix suport que a les municipals.
De les sis comeses electorals que hem viscut a Catalunya Obiols ha sigut el candidat socialista que més vots ha obtingut: 41 escons al 1984, 42 al 1988 i 40 al 1992. En aquest rànquing alt només se’l pot comparar amb Pasqual Maragall que treia 42 diputats al 2003. Tant el conseller Nadal al 1995 que en va treure 34 com el president Montilla als darrers comicis del 2006 que en va treure 37 s’han de situar a la banda baixa (recordem que el mínim històric va ser del finat Joan Reventós amb 33 diputats al 1980). De manera que l’àrea metropolitana de Barcelona ha mostrat més preferència pels catalanistes Obiols i Maragall que per cap altre candidat. Potser perquè el mític cinturón rojo és una entelèquia?
Una servidora està molt orgullosa de pertànyer a un país en el que un senyor que va arribar amb un tren i una maleta de cartró avui és president, la immensa majoria dels catalans sentim això; el que no admetem és que no doni la talla.
El mateix càstig que rep el PSC sembla rebre ERC segons aquesta darrera enquesta que els situa entre 15 i 16 diputats amb Puigcercós com a cap de colla; resultat més alt que el que la formació va treure al 1999 amb Carod al capdavant amb 12 escons o Colom al 1995 que en tenia 13. En aquest cas doncs, la pujada del 2003 amb Carod (23 escons), ja manifestament tocada a la següent legislatura al govern amb 21 diputats només s’explica per una il•lusió que ha resultat vàcua.
Els que resten igual i a l’alça són ICV que tot i canviar de líder els continuen pronosticant 12 diputats que és el millor resultat de la formació que ja va treure el mateix nombre d’escons amb Saura al 2006 només comparable amb els 11 que tenia Ribó al 1995.
CiU té les millors perspectives en aquests comicis (entre 60-61 escons) tot i que queda lluny de les majories que situaven la coalició entre 60 i 70 diputats durant els 80 i 90 i que comença a baixar al 1999 amb 56 diputats, 46 al 2003 amb Artur Mas ja com a relleu i 48 al 2006.
Pel que fa al PP sembla que manté el resultat de Piqué al 2003 (15 diputats) tot i que continua essent un partit residual a Catalunya que no s’ha mogut entre el mínim de Jorge Fernández Díaz al 1988 amb 6 diputats i el màxim d’Alejo Vidal Quadras al 1995 amb 17 escons.
En conclusió el panorama vist en perspectiva no ha canviat tant: els nacionalistes sempre han estat la força més votada, la segona i a deu escons de distància com a mínim, recau en els socialistes; els republicans es situen en tercer lloc però a més de vint escons de distància dels socialistes i trenta dels nacionalistes. L’últim lloc està entre ICV i el PP que no tenen cap oportunitat de governar sols.
D’aquí que si el revulsiu de la campanya del candidat Montilla ha de ser el ministre de treball que ha tancat el mes d’agost amb 61.083 aturats més calcem-nos les espardenyes perquè aquí no hi ha res a gratar i l’anunci de “joc net” per part de l’encara president és una broma macabra.
7
Rosamaria:M'il.lusiona més la Carmen de Mairena!
Comentaris (7 en total)
M'il.lusiona més la Carmen de Mairena!
A qui nassos l´importa un ´polític´ espanyol..si no en són gens ni mica coherents amb la realitat d´aquest estat! PD: toca ´llibertat´!, entre altres raons de pur extermini ..perquè no ens hi volen! Nota: cadascú a ca seva i Déu a la de tothom!
A tu no t'agradaven tant les banderilles? O potser eren les banderilles de carn, marranota?
Ho sento perpo t'has quedat sense toros
No.
Com podia ser aquest senyor ministre de treball, sense cap mena d’estudis al seu currículum?, ni de treball ni de res. Bé, doncs que es distregui molt fent campanya.
el mal està en que per més que és innegable que els nacionalistes són la força més votada sempre, no governen per l'aliança dels perdedors entre sí, i no descarteu que en nom de la constitució fins i tot PP s'ajunti amb PSC i qui sigui (com al País Basc) per desfer-se dels nauseabunds nacionalistes
El que no enetenc és que il.lustres tertulians desvinculen totalment Corbacho del alts índex d'atur. No sé que fa que a Catalunya hi ha com un oasi de pensament que fa als socialistes "irresponsables" de la seva gestió. Vaja, com si Corbacho passés per allà per casualitat o estigués al Govern d'oient. També la Mar Serna va dir que "no creia" que l'atur a Catalunya arribés a les 600.000 persones i, quan es va superar aquesta xifra, no va tenir la decència de dimitir. Ah, és que l'atur no té res a veure amb ella. Doncs què hi fa al Govern? Prefereixo no saber la resposta...
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
PUBLICITAT
Filòloga. És professora de Polítiques culturals contemporànies de la UAB, és tècnica en gestió cultural de la Diputació de Girona i des del 2004 és membre del Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a Catalunya. Anteriorment, havia exercit els càrrecs de delegada dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, cap del Gabinet del Conseller de Cultura i directora de la Filmoteca de Catalunya. A part del Singular Digital, col•labora regularment a diversos mitjans de comunicació: RTVE, COM Ràdio, El Punt, Canal Català o Radio Euskadi, entre altres.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
El més llegit
PUBLICITAT
