Opinió

El president de la Generalitat va anunciar ahir que les eleccions seran el dia 28 de novembre. Desposseït ja de tota autoritat i en temps de descompte, la decisió de la data electoral era la darrera postestat exclusiva que li restava a José Montilla i per aquesta raó ha volgut convertir una qüestió menor en un afer d’Estat. Doncs molt bé, dubte resolt, tot i que és de justícia recordar que el diari Público va predir aquesta data ja fa molts mesos.

Però allò rellevant de l’anunci de la cita electoral no va ser la data concreta sinó una part molt determinada de la seva declaració institucional. Va dir el president que aquestes no seran unes eleccions normals per escollir una majoria parlamentària i un Govern. De fet, en un país anormal com Catalunya unes eleccions mai no són normals del tot. Literalment va dir José Montilla que es decidirà “quin camí ha de seguir Catalunya, no en una legislatura, sinó – segurament- en tota una generació”.

Fent aquesta afirmació el president admet que el debat sobiranista es troba en l’ull de l’huracà del debat polític. Ni gestió ni pluja fina. La sentència del TC i la manifestació del 10-J han mogut el centre de gravetat de l’electorat català, per molt que ara alguns diaris tirin aigua al vi i facin veure que la febrada independentista va ser només un cop estiuenc de calor afortunadament superat. Doncs no. Circula una enquesta que indica que l’electorat catalanoparlant (vot ètnic!) està hipermobilitzat i que els votants castellanoparlants tendeixen a l’abstenció. I no cal ser una Jessica Fletcher per entendre’n les conseqüències: més vots per a CiU, ERC i els partits independentistes extraparlamentaris i menys per al PSC, el PP i Ciutadans. La Catalunya binacional existeix, viu i vota entre nosaltres.

Però, essent veritat el punt anterior, també és cert que Montilla va dir el que va dir per pura estratègia electoral. Impulsant el debat sobiranista i situant-lo al centre de la campanya, el president de la Generalitat dóna oxigen a Joan Laporta i Joan Carretero, tot afavorint una fuga de vots de Convergència, el veritable enemic dels socialistes. Cada vot que arrosseguin reagrupats o solidaris serà un vot que perdrà Artur Mas i que, en conseqüència, farà més digerible la distància entre CiU i el PSC. Dit d’altra manera: Montilla sap que perdrà perquè no viu a la Lluna, però com a mínim intentarà no fer el ridícul.