Opinió

Els crossover han transformat un mercat on, fins fa poc, qui volia abandonar l’asfalt de tant en tant havia de recórrer a vehicles grossos, potents, matussers i no especialment respectuosos amb el medi ambient. Però la demanda ha canviat i ara pràcticament tots els fabricants oferten turismes amb pel de llop, disfressats d’aventura. L’Sportbreak X no és un tot terreny de debò sinó un 4x2 amb estètica camperola i dos centímetres suplementaris d’alçada respecte del terra engalanat amb quatre afegits estètics que, en el millor dels casos, el protegiran si mai trepitgem terrenys pedregosos o irregulars. Només tracciona per davant i això és un handicap quan el paviment es complica però, en canvi, resulta ideal per utilitzar-lo en família o com a vehicle de càrrega perquè té un maleter generós. En cas d’haver de transportar grans embalums podrem plegar la segona filera de seients en dos passos (primer la banqueta i després el respatller) fins a aconseguir un compartiment de més de 1500 litres de capacitat.

En el capítol estètic, la versió que ens ocupa es diferencia de l’Sportbreak convencional per la seva cuirassada presència. Unes proteccions plàstiques decoren perimetralment la part baixa del cotxe per acompanyar lleugers canvis en les entrades d’aire, el nou disseny dels antiboira i els anagrames al lateral de la carrosseria. I només una anàlisi detallada ens permetrà fixar-nos en el canvi de calçat i esmorteïment. La versió més extrema de la gamma Focus munta pneumàtics M+S especialment dissenyats per a transitar sobre fang i neu i una suspensió més enèrgica pensada per a suportar més càrrega en els desplaçaments. L’equipament tampoc arrossega una llarga llista. De sèria porta llandes d’aliatge de 16 polzades, uns seients un xic més ben reblats quan a arrapament del cos, aparell s’audio Sony amb Mp3 V2C i connexió USB, climatitzador bi-zona, control de velocitat de creuer i una oportuna pre-instal.lació pel navegador, al cantó del conductor. La unitat de premsa que hem estat portant hi afegia el sensor acústic de distància pels estacionaments (175 euros) i en els llistat d’opcions hi podrem afegir el sostre solar i/o un endoll de 230V a les places del darrera. Les barres longitudinals al sostre i el sistema d’ancoratge Isofix per a cadiretes infantils no són exclusius d’aquesta versió però si que ho és la possibilitat de demanar una roda de recanvi convencional en lloc del kit antipunxades amb compressor i líquid segellador.

El focus Sportbreak X només es comercialitza en dièsel. Porta el mateix motor 1.8 TDCi que el Focus Cupé amb carrosseria de tres portes i que algunes versions del Mondeo (però amb 10Cv menys). Un quatre cilindres tan eficient com veterà associat a un canvi manual de 5 velocitats prou ben esglaonades. Un giny que ens ha agradat especialment en la resposta a règims ben modestos i que no fa escarafalls quan se l’insinua energia a través del pedal de la dreta. No acusa ni fresses ni vibracions desagradables i, a mitjanes legals, ofereix consums combinats per sota dels sis litres. Parlem d’un cotxe que es mou millor en vies més aviat ràpides però que munta una direcció (EHPAS) molt directa i afinada que ajuda bé a negociar els revolts quan l’itinerari es cargola. No acusa reaccions estranyes tot i l’evident caràcter subvirador que presenta però té en el reglatge de les suspensions un dels seus principals inconvenients perquè, reforçades per a poder transportar una certa càrrega suplementària, acaben revelant poc recorregut (especialment en extensió quan viatgem amb poc pes).

Som, doncs, en definitiva, davant d’un producte assequible de transició. Un exercici d’estil més aviat oportunista pensat per satisfer les necessitats d’un petit nínxol de clientel.la que no té temps d’esperar l’arribada imminent d’una nova generació de Focus que -ens asseguren- que apunta a l’excel•lència.