Opinió

Darrerament, l’economia catalana ha tingut el seu pal de paller en sectors com la construcció i el turisme, acompanyats per la indústria. Actualment, vivim uns moments complicats per la gran crisi econòmica que estem patint. La constatació d’un fet: aquests sectors, aquests àmbits tradicionals –i en especial el de la construcció- han tocat sostre. El país, per tant, necessita canvis. Projectes, accions i iniciatives que reorientin l’economia del país i permetin recuperar-lo del sot on es troba. Des del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), i gràcies al treball de moltes persones, empreses i altres entitats, hem elaborat un conjunt de reflexions sobre el que necessita Catalunya per als propers anys i que, sense cap mena de dubte, marcarà l’esdevenir del nostre país i el seu posicionament dins del concert mundial de les nacions. Són el que hem denominat les 5 i’s.

U: Innovació. Entesa com la capacitat de crear i generar nous productes i serveis. Sense l’habilitat de poder elaborar serveis i productes que demandi el mercat no ens en sortirem. És obvi que hem millorat, però no és suficient. Catalunya, així com el conjunt de l’Estat espanyol posseeixen uns índexs d’innovació baixos, si els comparem amb molts països de la Unió Europea. És més, estem a gran distància de tots aquells països capdavanters, cas de Suècia, Finlàndia o Suïssa. Per tant, cal incidir i molt en aquest rellevant aspecte.

Dos: Internacionalització. Avui en dia, el concepte de mercat per a un producte o un servei s’ha d’entendre que és el món. El mercat és global. Pensar només en mercats locals és una antiqualla que no porta enlloc. Més que mai, ens hem de projectar al món. L’empresa catalana ha de confeccionar una estratègia a nivell internacional, tenint en compte que la competència es troba, conseqüentment, a qualsevol indret del globus terraqüi. En aquest aspecte, seria bo que les empreses catalanes treballessin juntes, per sortir amb més muscle a l’estranger –i en especial als mercats emergents com la Xina o l’Índia-, i ésser més fortes i tenir molta més implantació i projecció.

Tres: Inversió. Sense aquest element no es poden tirar endavant projectes i iniciatives. Es tracta, per tant, d’un aspecte del tot fonamental. Cal atreure inversors estrangers cap a empreses del país que despuntin i tinguin projecció més enllà de les nostres fronteres. Però també cal que l’administració, l’empresariat i el capital del propi país aposti pel finançament d’emprenedors i empreses de base tecnològica i innovadora que tinguin recorregut i potencial.

Quatre: Infraestructures. El mitjà o l’element físic que ha de permetre poder portar els nous productes o serveis que oferim a escala mundial, a qualsevol punt del planeta. Un port que sigui la porta cap a l’Àsia, l’Àfrica o Amèrica, un aeroport que ens enllaci directament al món i sense fer escales i una xarxa ferroviària i de carreteres que ens porti a Europa òptimament. Però també necessitem infraestructures tecnològiques de primera fila: fibra fins a la llar, un país en xarxa i totalment connectat, etcètera.

Cinc: Inclusió. Entesa en sentit ampli. Inclusió digital, que tothom tingui les capacitats suficients per poder moure’s en el món digital. Inclusió internacional, des del punt de vista de poder atreure talent d’altres països: investigadors, tecnòlegs, metges, enginyers... que vegin Catalunya com a oportunitat laboral. Inclusió socioeconòmica i de la diversitat, essent una societat tolerant i que permeti l’ascens social a través de l’educació.

Aquestes són les 5 i’s de Catalunya. Aquest és el gran repte del nostre país. Elements sense els quals no podrem afrontar el futur –i l’imminent present- amb garanties. Hi ha organitzacions, entitats, cas del Cercle Tecnològic de Catalunya (Ctecno), que ja fa temps que ho divulguem, que en fem pedagogia. Però allò realment important és que tots aquells actors amb poder i capacitat de decisió i execució impulsin tots els mecanismes, les accions i les iniciatives per tirar-ho endavant i poder fer-ho realitat. Tots ens la juguem, el país se la juga.