Societat

Aquest any el curs comença abans, el 7 de setembre

Imma Fuyà: Des de la FAPAC hem defensat la reforma del calendari escolar com una fórmula per esponjar els períodes lectius que pot ajudar a millorar els resultats pedagògics. No és una iniciativa nova, seguim el model d'altres països europeus. Confiem que el nou calendari ajudi a aconseguir un ritme de treball més racional i, en aquest sentit, l'administració educativa ha d'assumir la seva responsabilitat envers els centres públics.

Jaume Cela: Forma part d’un conjunt de decisions per equilibrar els períodes de vacances i els de treball. Cal tenir present que aquesta modificació no varia el nombre de dies lectius ni de treball del professorat. El principal problema que tenim els equips docents i que genera aquest canvi és veure com amb tants pocs dies organitzarem l’acollida dels nens i de les nenes i com posarem en comú els aspectes més rellevants del curs. Després d’avaluar aquest primer any de canvi caldrà pensar si s’han d’introduir noves modificacions i, s’haurà de veure com s’han d’impulsar les noves modificacions per millorar-lo encara més i com es coordina aquest nou calendari amb la conciliació familiar.

Una setmana de festa entre febrer i març

I.F: La línia d'ajuts atorgada pel Departament d'Educació és de 800.000 euros, però l'organització d'activitats complementàries d'aquesta setmana no pot recaure en les AMPA. La preocupació de moltes AMPA i de la FAPAC és que aquesta reforma no suposi més obligacions per a uns pares i mares que, recordem, fem tot el que podem des del voluntariat, traient hores d'on sigui per millorar l'educació que reben els nostres fills i filles.

J.C: Caldrà donar ajudes a les famílies que ho necessitin, però hem de tenir present que el nombre de dies lectius i de vacances no ha variat. Ha canviat la seva distribució. Ara bé, els canvis sempre trenquen inèrcies i creen inseguretats. La resposta que pugui donar el món del lleure a aquestes novetats és un element molt important perquè els canvis arribin a bon port.

Catalunya, la segona comunitat autònoma on és més cara la tornada a l’escola (entre 500 i 1000 euros)

I.F: Cada inici de curs és el mateix, som la Comunitat on aquestes despeses son més altes a l'igual que ho és el cost de la vida en general. Les famílies ja hi estem acostumades a aquestes despeses, el que succeeix és que cada cop es fa més feixuc donada la situació econòmica actual del país en general.

J.C: Em sembla malament. Ara bé caldria veure quins productes entren en aquesta cistella. Personalment conec moltes escoles en que el preu de l’inici del curs és molt més baix del que indiquen aquestes xifres. Tot i això, cal tendir a fer realitat la vella reivindicació que demana que l’educació pública ha de ser gratuïta.

Escàs finançament de les noves tecnologies de les escoles

I.F:Nosaltres sempre hem apostat per la gratuïtat total de l'educació i del material escolar. Amb el pla EduCAT1x1 les famílies hem acabat assumint el cost de la meitat dels portàtils quan a d'altres comunitats autònomes no ha estat així i l'administració ha assumit el cost íntegre. El que realment és important és mantenir certa cautela davant el pla de digitalització promogut pel Departament d'Educació ja que s'hauria d'avaluar a fons si volem la seva implantació equitativa, és a dir, que arribi a tothom.

J.C: Cal reconèixer que s’ha avançat molt en l’ús de les tecnologies, però encara hi ha seriosos problemes d’infraestructura dels edificis escolars que s’han d’adaptar a aquestes novetats. Ara bé, el debat realment important, i parteixo de la base que no hi ha cap tecnologia que sigui neutral, no és què fem amb les tecnologies, sinó que fan les tecnologies amb nosaltres, de quina manera estan modificant les mirades que adrecem a com aprenem i a com ensenyem.

Infraestructures en mal estat, enguany comença el curs amb 1.057 mòduls arreu d Catalunya

I.F: Mentre a Catalunya hi hagi una escola amb barracons o pendent d'ampliacions o reformes no podem dir que les infraestructures escolars siguin suficients. Aquesta pregunta no crec que arribi mai a tenir una resposta positiva, sempre s'ha d'anar creixent i millorant el que hi ha. I, ara per ara, hi han moltes necessitats.

J.C: L’arribada de persones d’altres països i els canvis de residència de sectors de la població, que han estat molt importants en segons quines zones, em fa afirmar que el que es coneix com a “barracons” és un mal menor que hem d’assumir si volem tenir, i jo ho vull, tota la població escolaritzada. El problema principal és que en algunes poblacions aquests “barracons” s’han eternitzat degut, potser, a una planificació insuficient.

Encara cal avançar en...

I.F: El nostre sistema educatiu està en el camí de millora amb una nova LEC que ara s'ha d'aplicar correctament i que des de FAPAC vetllarem perquè així sigui. Encara, però, i a la pràctica, tenim la sensació que l'educació no és una prioritat estratègica per als polítics. Catalunya continua sent un dels territoris d'Europa que menys inverteix en educació i hem d'arribar a una inversió del 6% del PIB per equiparar-nos a altres països. D'altra banda, temes com la gestió de la segregació escolar a les aules i la distribució no adequada entre la pública i la privada són alguns reptes encara pendents.

J.C: Cal un reconeixement més efectiu de l’etapa 0-3, cal intensificar la coordinació entre primària i secundària, necessitem intensificar el debat sobre quin ha de ser el currículum imprescindible que ha de fer seu els i les alumnes per viure amb plenitud a la nostra societat, cal millorar l’oferta de la formació professional, augmentar molt més les relacions entre el món de l’escola i el de la universitat i la revisió dels models de la formació permanent, el paper fonamental que tenen els equips docents i les comunitats educatives per anar millorant encara més en la construcció d’uns centres educatius que sàpiguen acollir i acompanyar els seus i les seves alumnes en el procés de descobriment del món