Opinió

L’argument fa anys que el sento: no cal fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, perquè els catalans ja decidim el que volem quan anem a votar a les eleccions. No cal proclamar emfàticament el dret a l’autodeterminació, perquè cada vegada que som cridats a les urnes ens autodeterminem. L’ha reprès, l’argument, el president Montilla: no té sentit parlar del dret a decidir, perquè decidim cada dia i molt particularment en les jornades electorals.

Resulta doncs que cada vegada que anem a votar, amb el nostre vot ho decidim tot: independència o dependència, monarquia o república, capitalisme o socialisme, quart cinturó o no quart cinturó... Màgicament, amb una sola papereta, ens autodeterminem, responem a centenars de referèndums possibles, contestem infinites preguntes. Portada a l’extrem, aquesta interpretació restrictiva del dret a decidir, ens duria a fer només unes eleccions que servirien per tot: si amb una papereta estem delegant als partits que votem a que ho decideixin tot en nom nostre, no caldria ni tant sols fer municipals, catalanes, generals i europees. Amb unes passaríem.

És cert: l’any 1931 unes eleccions municipals van servir per proclamar la república. Però això només passa en circumstàncies excepcionals, en situacions escassament democràtiques, en conjuntures tensades. Ara, quan anem a votar a les municipals, no votem si república o monarquia, si sí o si no a l’OTAN, si sí o si no a la Constitució europea, si independència o federalisme. Votem l’alcalde i els regidors, la gent que volem que governi el nostre municipi i els seus programes municipals. Si hem de decidir entre monarquia i república, no convoquem unes municipals, convoquem un referèndum.

Les pròximes eleccions catalanes són per escollir representants al Parlament de Catalunya i en última instància president i govern de la Generalitat. També per escollir entre programes polítics dels diversos partits que es presenten. No són un referèndum sobre res. Si volem un referèndum, fem un referèndum. Si volem obtenir una resposta clara, fem una pregunta clara. Si no, ens tornarà a passar com totes les nits electorals: que cadascú munta una roda de premsa dient que les urnes li han donat a ell la raó. Perquè figura que cadascú ha preguntat a les urnes una cosa diferent.

En les democràcia més d’estar per casa, el ciutadà no té gaires oportunitats de dir la seva a les urnes. El criden a votar cada quatre anys i allà delega en un partit totes les decisions. En les democràcies participatives hi haurà d’haver-hi un equilibri entre el que deleguem als partits –perquè no ens podem passa tot el dia pensant com creiem que ha de ser la Diagonal- i les grans decisions que no deleguem, sinó que ens reservem per a nosaltres mateixos com a ciutadans. Si volen saber què penso d’un tema, que m’ho preguntin directament. Que no ho interpretin a la seva manera del que he respost jo a una altra pregunta.