Opinió

No diguis mai que plou fins que no trona em deien a Ullà fa molt de temps, i he recordat la dita quan el president Montilla ha deixat clar que no pensa convocar les properes eleccions pel 24 d’octubre. Certament les enquestes de tota mena auguren uns resultats dolents pels socialistes catalans. Les d’elaboració pròpia, aquestes que encarreguen els mateixos partits i no arriben al carrer, encara deuen ésser pitjors, de manera que algun dels experts que assessoren el president li deu haver aconsellat que les retardi com més millor ja que han tocat fons i d’aquí no es pot anar més avall. D’aquí que fins que no troni, el Molt Honorable José Montilla no estigui disposat a admetre la tempesta.

Per altra banda, i seguint amb el refranyer popular pel novembre cava i sembra, labors que no estan en mans d’un govern que ha dilapidat el graner i ha destacat més per les tasques d’entorpiment i espieta que es feien els seus membres entre ells que no pas per la feina feta.

El president prudent ha optat doncs per estirar el calendari fins al darrer moment conscient que entremig hi ha d’haver l’aprovació dels pressupostos de l’Estat que s’aconseguiran amb els vots dels nacionalistes bascos que com sempre s’ho cobraran a bon preu mentre Catalunya quedi més esquilada que mai i a sobre pagant per la llana que li han pres. Per al socialista Montilla serà l’ocasió de desmarcar-se de la política llunàtica de Rodríguez Zapatero i buscar un redós en l’alternativa que ja es cou entre alguns barons. De fet, ja aquest juliol en l’entrevista mantinguda amb Manuel Chaves va quedar clar que el vicepresident tercer del govern i Ministre de Política Territorial acudia al rescat del president Montilla, malgrat que aquest rescat fos un simulacre donada la nul•la capacitat de maniobra que té l’ex-president de la Junta de Andalucía a qui poc després de ser nomenat la Ministra Salgado va desautoritzar en recordar-li que la única persona que prenia decisions respecte el finançament autonòmic era ella en la seva qualitat de ministra d’economia i amb el vist-i-plau del president Zapatero.

O sigui que tot i que el núvol de la sentència de l’Estatut plana amenaçador sobre el nou finançament de Catalunya, i mossega dramàticament competències de la Generalitat assolides fa anys, el nostre president fa veure que encara no nota el xim-xim glaçat tot esperant un miracle semblant al que la Moreneta va fer en el seu dia amb el conseller Baltasar.

La campanya es preveu llarga i pesadíssima, la cita amb les urnes serà pel desembre, quan tota una colla d’incompetents hagin tingut temps d’ocupar places creades a mida de la seva nul•la capacitat de gestió, engruixint una administració que hauria de prendre mesures restrictives; paradoxalment des de l’u d’abril d’aquest 2010 fins al 20 de juliol, s’han convocat 246 places en diferents Departaments i 512 nomenaments singulars o de comandament.