Opinió

La recerca d’un rei per a la Catalunya monàrquica, hipòtesi suggerida per l’independentista López Tena en un memorable article primaveral, m’ha dut molts nous clients a la meva Clínica de Rumors virtual. Alguns m’han aportat pistes plausibles en els breus comentaris a la meva columna publicada aquí dimecres passat.

Un d’ells és En Guerau. Va ennovar-nos amb unes dades orientatives. Transcric el seu comentari digital: “A Itàlia n’està ple de descendents de la Casa Reial catalana. Quasi tots es van refugiar allà fugint dels Trastàmara i la Inquisició castellana.” En Joel, un altre lector, li va donar la raó. Les clientes més addictes, Na Cuca de Llobatera i Na Fina Espígol, que venen gairebé cada tarda a la meva consulta a prendre amb mi un Bourbon sense alcohol, m’estimularen a organitzar un viatge a Itàlia per veure de prop els plançons intuïts de la nostra dinastia escampats per Sicília, Calàbria, Sardenya.

No corrin tant, senyores. No pensin que això està aquí, a la cantonada, tot i que els hi soni a Eixample barceloní. Abans d’emprendre una expedició d’aquesta mena fullegem per la biblioteca. És cert que una bona part de la crema de la noblesa catalana va rebre de valent per culpa d’un Trastàmara i sa mare. Però no oblidem que en el reialme de Catalunya-Aragó hi havia una branca d’aquesta dinastia empeltada amb llinatges ben nostrats, com el vescomtat pallarès de Castellbó, amb Germana de Foix.

Un altre lector, N’Eduard, ens va proposar la setmana passada importar princeses sueques, de la mateixa manera que durant l’Edat Mitjana el Casal de Barcelona anava a buscar-les a Hongria, com fou el cas de Violant, ben emmaridada amb Jaume I el Conqueridor. El comentari d’Eduard és tot un programa electoral: “Volem reis catalans ! ... i princeses sueques”. La proposta d’aquest client de la meva Clínica virtual de Rumors no obeeix, sospito, a una política d’estratègies matrimonials que sigui adient per als alts interessos internacionals de la Catalunya sobirana. No hi ha princeses disponibles a Escandinàvia. Caldria anar a cercar senyoretes de classe mitjana sense sang blava, com ha passat a Espanya. No ens convé començar amb casoris morganàtics. La proposta del meu client a favor de les sueques empalma més aviat amb una fixació típica del vell imaginari estiuenc català.