Opinió

Com tothom sap, un grup de musulmans vol obrir un centre de culte islàmic a tocar de la Zona Zero de Nova York, on més de tres mil persones van ser precisament assassinades en nom de l’Islam. A banda del mal gust i la falta de tacte del seu promotor, l’imam Feisal Abdul Rauf, tot plegat té un rerefons molt preocupant, que té molt a veure amb la covardia i la por d’Occident, però també amb l’actitud victimista de molts musulmans.

Diu l’imam Rauf que el centre islàmic, que durà el nom de Cordoba House (vinga fot-li!), vol ser un espai de diàleg i convivència. Molt bé. Em pregunto què opinaria, ell i la resta d’imams, si Benet XVI proposés demà l’apertura d’una esglesieta al centre de la Meca, de Kabul o de Jerusalem, amb el molt lloable objectiu de promoure el diàleg i la convivència. Segur que farien una marató per ajudar a pagar-ne les obres, oi? Ui no, que ara que ho penso a la majoria de països musulmans està prohibit el proselitisme cristià.

És un cercle viciós. Diuen els musulmans: l’Islam és una religió de pau, però tinc uns cosins que són uns radicals i us segresten i us decapiten en nom de l’Islam, però si us queixeu de l’Islam llavors sou uns racistes i uns intolerants. I nosaltres ens anem flagel·lant la consciència quan puja un musulmà al Metro amb una motxilla i canviem de vagó. Sóc un racista!, pensem.

Segurament si Rudolph Giuliani fos encara l’alcalde de Nova York les coses anirien per un altre camí. Rectifico: si Giuliani encara manés a ningú no se li hauria passat pel cap fer una mesquita a la Zona Zero. Encara hi ha homes valents que saben distingir entre democràcia i tirania, entre diàleg i presa de pèl. A Lleida en tenim un, d’aquests. A Salt em temo que no.



Durant els últims dies, aquesta història ha pres més rellevància arrel de l’anunci frustrat del pastor Terry Jones de cremar dos centenars d’exemplars de l’Alcorà. A mi em semblava una idea boníssima, no pel fet de cremar un llibre sagrat per a una part de la població, sinó per demostrar la intolerància d’una gran part dels musulmans i la gran por que l’Islam causa a Occident. Fins i tot el president Barack Obama va intervenir per evitar-ho, amb el lamentable argument que la foguera encendria els ànims dels musulmans.

Em sap greu que el pastor, amb qui val a dir que no compartiria una tassa de cafè perquè em sembla un integrista radical, no hagi cremat els llibres. I em sap greu perquè ha decidit no fer-ho per evitar les represàlies i les protestes dels musulmans, no pas perquè hagi arribat a la conclusió que era una bajanada total, que ho era. Guanya la por. Perd la llibertat.