Opinió

Aquesta era tradicionalment una de les virtuts de la democràcia. El pluralisme polític comporta que la bondat en el discurs i l'encert en les decisions són percebudes pels ciutadans i que això determina el vot i el dret a governar durant un període de temps acotat. No és la força de coacció la que decideix quina serà l'opció guanyadora, sinó el poder de convicció.

Davant d'aquestes idees tan lluminoses, la realitat s'ens presenta molt més grisa, per no dir negra. Ens sentim angoixats per les recents dades de l'atur, per la creixent tensió entre Catalunya i Espanya, i la nostra classe política rep allaus de crítiques, força d'elles ben merescudes. La desafecció augmenta i la força de convicció entusiasta que ens hauria d'empènyer a les urnes es converteix en un mínim impuls que amb prou feines pot arrancar-nos del sofà o de la platja i plantar-nos davant les paperetes el dia de les eleccions.

Però al carrer es parla més que mai d'independència, de finançament, d'atur, d'economia i de polítiques públiques. I moltes vegades molt agrament. Allò que denunciava Obama a la seva no tan llunyana campanya: el "cynisism". Activistes de crítica destructiva de vegades fàcil, però sovint també informada i ben fonamentada, que prefereixen no formar part d'un partit polític ni contribuir a crear opinió dins dels partits, ara com ara, el mitjà articulat de pluralisme ideològic. Pot aquest fenomen ser un verí que mina els processos electorals?, o bé augura el final del sistema de partits, i hem de trobar noves formes de democràcia abans que ningú no vagi a votar?

De moment, a Catalunya encara es creen partits i previsiblement en els pròxims temps se'n reformin o transformin alguns dels existents. Al final, no són els partits els que convencen els ciutadans, sinó els ciutadans als partits. Acaben desapareixent els partits que no connecten amb el pensament de la població o d'una part d'ella. En temps de tensió, com els que ara vivim, podria significar que l'opinió pública es forma molt individualment i tendeix a radicalitzar-se. D'aquí a Nadal hi haurà eleccions a Catalunya. La decisió i el futur el marcaran els que vagin a votar.