Opinió

Si res no indica el contrari, Solidaritat Catalana i Reagrupament no es presentaran plegats a les properes eleccions catalanes. El Janus català ha actuat de nou. Mentre tots els indicadors i la sensació ciutadana ens confirmen una vegada rere l’altra que l’independentisme és l’opció de futur, els partits que l’han de liderar perden vots o no es posen d’acord per ves a saber quines raons. Irracionalitat en estat pur.

No són els únics partits nous que es presentaran. Per part de l’espanyolisme tot sembla indicar que Ciutadans i UPyD aniran a les eleccions per separat. A part d’això, Plataforma per Catalunya ja fa uns quants mesos que ho va confirmar, així com el partit freak de la CORI o el Partit Pirata. Per no parlar de què farà Alternativa de Govern, plataforma creada per Montserrat Nebrera per avaluar les possibilitats de presentar-se...

Per què? En un moment en què els mitjans 2.0 faciliten la projecció d’un missatge i que nous horitzons determinen nous reptes, multitud de personalitats i col•lectius s’animen a donar el pas endavant i presentar candidatura al Parlament.

Abans d’entrar en les implicacions vegem primer on estan ubicats els partits polítics catalans en base a la seva posició en l’escala esquerra-dreta i en l’eix catalanisme-espanyolisme. S’han inclòs també totes aquelles plataformes que han afirmat la seva voluntat de participar-hi. (Gràfica 1)

 Com podem comprovar, la majoria de les posicions de l’eix bidimensional estan ocupades per diverses formacions. Ara bé, on estem ubicats els catalans? En la següent figura podem veure la distribució (Gràfica 2).

Com es pot comprovar, el posicionament dels electors catalans està molt focalitzat en les posicions de centre i centre-esquerra pel que fa a l’eix ideològic i pel que fa al sentiment nacional entre la catalanitat i l’espanyolitat, amb una important tendència cap al catalanisme. L’oferta electoral doncs s’hauria de cenyir, en bona lògica, a aquest posicionament en l’eix bidimensional. Qualsevol partit polític que ocupés un espai minoritari no hauria de treure un percentatge de vots suficients com per obtenir representació, de manera que a mitjà i llarg termini hauria de retirar-se de la competició.

Els nous partits polítics que entren a concórrer per primer cop en les eleccions haurien de saber molt bé on ubicar-se. Malgrat que tant Reagrupament com Solidaritat Catalana han insistit en què no s’emplacen en cap punt de l’escala ideològica, les seves propostes semblen situar-los més aviat en la part dreta de l’escala ideològica. Si ens mirem però els percentatges de cadascuna de les cel•les de la segona figura, podem observar que el catalanisme és un moviment que decanta cap a l’esquerra. Farien bé ambdós partits de saber bé cap a on orienten el seu discurs.

Però el que és més important: tenint en compte que una part important del sobiranisme més d’esquerres es decanta per Esquerra, si aquest parell de partits volen tenir alguna opció d’entrar en el nou parlament, haurien de sumar el màxim d’esforços conjunts. L’espai de competició és reduït, i la llei electoral no afavoreix la dispersió del vot. Concórrer per separat a les eleccions molt probablement portaria tant a Reagrupament com a Solidaritat Catalana a caure en el pou de l’oblit. I en un moment en què la societat catalana s’ha mostrat tan clara, la manca d’estratègia d’uns pocs líders polítics no hauria de frustrar l’articulació d’un moviment polític que de concórrer conjuntament a les eleccions, faria forat en el mapa electoral de Catalunya.