Carles Boix

La manca d’imaginació de la humanitat és infinita. Des que va aparèixer en aquest trist planeta, l’home ens ha regalat amb tota mena de violències, verbals i físiques, amb tota mena de terrors, amb tota mena d’opressions sangonoses. Primer hi hagué el terror blanc: el que queia sobre el cap d’aquells pobres liberals que gosaven posar en entredit les monarquies absolutes. Després algú s’inventà el terror roig, dirigit a carregar-se tots aquells milions de pobres diables que no combregaven amb les utopies de l’esquerra revolucionària. Del bracet del terror roig vingué el terror negre (o de camisa blava, segons el país), amb totes les seves variacions, des de l’oli de ricí fins a les cambres de gas. I quan ja semblava que les empreses terroristes anaven de baixa, ens visità el terror islàmic, amb tots els ressentiments i eslògans banals d’un món en decadència.

El que no m’esperava, honestament, és que algú inventés una nova variant, gairebé postmoderna, de terror: el terror verd. L’organització mediambiental britànica 10:10 Campaign acaba de produir un vídeo per encoratjar la reducció d’emissions de diòxid de carboni. El vídeo, que porta per títol No Pressure i que és de fàcil accés a You Tube, comença amb una mestra ensenyant a nens d’uns deu o dotze anys en una aula britànica. La mestra diu” Molt bé, nois, abans que marxeu, hi ha una idea genial que m’agradaria discutir amb vosaltres. Es duiu 10:10. La idea és que cadascú talli les emissions de CO2 un 10 per cent. Això ha de permetre salvar el planeta per tothom. No és una cosa tremenda. Però seria fantàstic si vosaltres i les vostres famílies penséssiu a fer alguna cosa en aquest sentit.”


“Com què, senyo?”, demana un estudiant. “Com aillar el pis tèrmicament, o fer servir el tren i no l’avió a les properes vacances, o comprar bombetes de baix consum energètic” contesta la senyo. “Ah, nosaltres estem considerant fer servir menys el cotxe. Jo vindré en bici a l’escola,” respon una nena. “Fantàtic, Jemima” diu la mestra. “En tot cas, cap pressió. Però m’agradaria saber quants de vosaltres fareu alguna cosa i així poder tenir a les mans un percentatge aproximat ...”

Gairebé tots els nanos aixequen les mans. “Fantàstic” exclama la mestra, entusiasmada. “I els que no faran res?” Un parell de nens, amb cara d’enfadats, apàtics, o escèptics, arronsen les espatlles. La mestra els mira i diu: “Phillip i Tracy. Perfecte. Absolutament perfecte. Hi teniu tot el dret”.

Se sent el timbre i la classe comença a espabilar-se. La mestra diu “Ok, classe. Gràcies per tot. Fins demà”. La càmera s’apropa a Phillip i després a la senyo. Aquesta s’ajup cap a la taula, busca, amb no gaire traça, entre els papers i prem un petit botó vermell. Bam! Phillip i Tracy exploten i la seva sang, de color de pel.lícula de Monty Python, esquitxa tota la classe. La mestra, imperturbable, té un missatge tranquil.litzador per tothom: “Per favor, recordeu tots que heu de llegir els capítols 5 i 6 sobre volcans i glaciars. Tots, esclar, excepte en Phillip i la Tracy”.

Com que aquesta lliçó mediambiental (que dura 80 segons) pot ser difícil d’entendre, el vídeo continua i ofereix la mateixa història en un lloc de treball (on els empleats més blanquinosos, bem!, desapareixen), un camp de futbol (on l’entrenador, amb accent gàl.lic, bim!, explota) i un estudi de gravacions (on l’artista, bom!, es converteix en pura salsa de tomàquet). En total, quatre moments que ens recorden que, certament,tenim la llibertat d’elegir, però que els altres també tenen la llibertat de fer-nos volar pels aires si no fem el que ells creuen que és apropriat.

Efectivament, potser és una broma. Però, a mi, que pateixo pel planeta i que voldria veure-hi més respecte per les coses verdes, em sembla una pallasada infecta. Quina barbaritat és aquesta de fer servir l’amenaça per convèncer l’altre? S’imaginen si un grup islàmic hagués fet el mateix amb un vídeo on exploten infidels entossudits a no convertir-se? O, pitjor encara, considerant els temps que corren, si un grup de catequistes hagués fet explotar nens que es negaven a anar a missa? Quins són els paràmetres que utilitzen els grups mediambientals britànics? No seran una mutació genètica dels Baader-Meinhoff i Brigate Rosse dels setanta? És possible que no haguem après res dels totalitarismes que ens van fer la vida impossible fa a penes dues generacions?

En fi, deixem-ho córrer. Me’n vaig corrents a casa. Això sí, en bici. Per què, efectivament, encara no tinc ganes de fer bum!