Carles Boix

L’atur més alt d’Europa. Una economia sense esma. Una bona part del territori “nacional” en revolta pel tracte discriminatori, lingüístic i fiscal, que reb. En un país normal, el líder de l’oposició es dedicaria a presentar un projecte sensat i optimista per acabar amb un govern incompetent. A Espanya, potser perquè és un país d’una abnormalitat inquietant o perquè el PP ja considera les eleccions guanyades, el sr. Rajoy es dedica a perdre l’estona, dia rere dia, amb consideracions impertinents sobre els temes més estrafolaris. Dilluns li va tocar al català, quan el líder popular va declarar que “Lo del Papa es lo mejor que le ha pasado al catalán en mil años”. Dimecres el sr. Rajoy va opinar novament, ara per queixar-se que el govern espanyol vol canviar l’ordre de transmissió dels cognoms dels pares a fills i substituir la prelació del cognom patern per un ordre estrictament alfabètic.

Sobre les declaracions del català hi ha poca cosa a dir. Al sr. Rajoy me l’havien venut com un gallec caute. Ara resulta que viu en el món de l’exageració hiperbòlica pròpia dels polítics i escriptors de les repúbliques bananeres. En tot cas, el líder popular i la seva delegada provincial a Catalunya farien bé de llaurar el seu territori primer, abans de ficar-se a casa dels altres. Aquesta setmana, en el primer tret de sortida electoral, hem rebut la propaganda electoral del PP per a catalans a l’exterior. Un tríptic que porta el títol (unilingüe) de “Es mucho lo que nos une”. Millor que s’ho facin mirar. No ho dic per la llengüa que utilitza: la meva tolerància és gairebé infinita, sobretot perquè esmerçant diners inútilment en la meva persona els en quedaran menys per convèncer els badocs de torn. Ho dic perquè la propaganda pepera conté errors gramaticals que fan esgarrifar. Per exemple, en un moment determinat la sra. Sànchez, que apareix, amb el gest simpàtic, abocada a l’ampit d’una finestra oberta, afirma: “me interesa y preocupa tus problemas”. Sap la sra. Sànchez que hi ha una cosa anomenada “concordança” entre subjecte i predicat? En fi, no es pensin, ben mirat el tríptic et fa sentir optimista, sobretot per la seva promesa d’ “ampliar el plan de apoyo para los catalanes en el exterior ... que deseen retornar a Cataluña”. No és aquest compromís electoral la prova més evident que el PP es planteja concedir-nos el concert econòmic perquè Catalunya sigui un pol competitiu al món (fins i t tot si amb això es trenca l’Estat, com també va dir fa no res el sr. Rajoy)?

Les declaracions del sr. Rajoy sobre la transmissió de cognoms són més divertides. El govern socialista vol igualar homes i dones. El sr. Rajoy, potser per ser registrador de la proprietat, s’hi oposa. Jo, com a català exiliat i minoria permanent, crec que tots dos l’encerten i s’equivoquen per raons diferents. Suposem per un moment que els cognoms es traspassen als fills per ordre alfabètic perquè els pares, atabalats amb mil coses, no tenen temps de decidir quin cognom prefereixen. És evident que en poques generacions tots els cognoms començaran per A: de fet hi haurà un moment determinat en què tothom acabarà dient-se Abascal i Abascal o potser, com va la demografia peninsular, Aabdalam i Aabdalam. Efectivament, el PSOE ho haurà aconseguit: serem tots iguals. Però, és clar, com que tots serem iguals, només comptarà el nom propi per a diferenciar-nos. I, aleshores, el ministeri de la igualtat haurà de passar una norma per obligar a tothom a tenir el mateix nom: Àngel Aabdalam i Aabdalam. S’ho imaginen? Jo sí. El sr. Rajoy, amb la seva visió penetrant de membre de cossos de l’estat, també. Per això, tremola: si tothom té el mateix nom, les confusions al registre de la proprietat seran majúscules, i, incapaços de saber qui contracta amb qui, l’economia s’ensorrarà (més del que ja ho està). Ara bé, vol dir això que cal mantenir les coses com estan? Jo crec que no. I, per això, proposo dues esmenes alternatives (per favor, senyors de CiU i ERC, apuntin). La primera és proposar que, si els pares no diuen res, el titolar del registre civil llenci una moneda a l’aire i posi el cognom del pare (mare) si hi ha cara (creu). Alternativament, que es creï un comitè estètic que triï els cognoms més bonics. Personalment, m’agrada més la segona possibilitat: la bellesa és una condició indispensable per viure bé.

En fi, per concloure, li dedico al sr. Rajoy aquest poema que corria per Espanya poc abans de la guerra de Cuba:

España de su sueño se levanta.
¡Aun no han muerto las glorias nacionales!
¡Aún no está su valor prostituido!
¡Aún hay un español que se alza erguido
para sacarla del pesar profundo! ¡Aún por ella vigila el león despierto!
¡La raza de los héroes aún no ha muerto!
¡Aún puede España conquistar un mundo