Política

Jo comencaria per la capital de la provincia de Girona.

sembla que fins que no s'en declari una capital de província no tindrà el ressò suficient com per a que se'n parli de veritat. Ànims i valentia!

CONSTITUCIONALISME ANTICONSTITUCIONAL? & Apunta el dia d'avui. A LA VANGUARDIA digital no hi ha més referència a la Constitució (CE) que l'efemèride: 32 anys de la victòria massiva del sí. Ni reportatges ni articles. Almenys a EL PERIÓDICO.cat hi trobem les declaracions de Peces-Barba, que ens inspiren aquest comentari (a l'hora d'enviar'l, ni això). & Igual que la presidenta madrilenya Aguirre (PP) abans de començar aquest pont, el veterà polític socialista --un dels set 'pares' del text constitucional-- ens parla de la necessitat de reformar la carta magna i ens deixa amb un pam de nas als que vulguem saber de quina manera. & Potser per tranquil·litzar'ns, el que va ser president del Congrés entre 1982 i 1986 sí que ens avança que les modificacions que, segons diu, es van fent necessàries "no afecten gens el gran consens central del 78", que considera "viu" i "perfectament actual". Sembla ben conscient, per tant, dels canvis a què al·ludeix i no desvela. I defensar que a la CE hi ha aspectes que són modificables i d'altres que no, això només pot obeir que a la subjectivitat més arbitrària. & Haurem de deixar, doncs, l'anàlisi d'aquests canvis constitucionals pel dia que ens vulguin fer la caritat d'explicar'ns-els. Només ens podrem dedicar a les altres afirmacions que Peces-Barba aventura. I ho farem amb la convicció que juristes de la talla de l'enyorat Solé Tura, Roca Junyent i Herrero de Miñón --'pares' de la CE igual que Peces-Barba--, així com el reconegut catedràtic Pérez Royo, estarien d'acord amb nosaltres si llegien aquestes ratlles. & Sense necessitat d'entrar a discutir-li a Peces-Barba --que d'altra banda opinem que corre molt a prejutjar que els resultats electorals catalans poden comportar 'una política diferent al Govern autonòmic, però no canvis que afectin l'estructura de l'Estat o la Constitució'-- que únicament es pugui parlar de referèndum en el marc estrictament constitucional, l'article 152.2 CE és inequívoc a l'hora d'establir que l'Estatut de Catalunya (EAC) només és modificable seguint el procediment que disposi el mateix Estatut i superant un referèndum entre el cos electoral del Principat. & No és per tant previsió estatutària ni constitucional que en l'EAC s'hi puguin operar canvis a través d'una resolució del Tribunal Constitucional (TC) --inexistent en el moment de referendar-se la CE i, amb ella, l'esmentat 152.2--. Encara ho és menys, doncs, que aquesta modificació del TC, aliena a l'EAC i la CE, no sigui sotmesa a referèndum. & En conseqüència, una interpretació oberta de la CE ens conduiria a plebiscitar l'EAC post-sentència per verificar si el TC ha estat més encertat que el Parlament de Catalunya i les Corts centrals a l'hora de sondejar la voluntat estatutària del cens electoral català, únic subjecte polític que constitucionalment pot ratificar l'EAC. Contràriament, la interpretació constitucional més estricta i restrictiva ens portaria a considerar que l'EAC que queda vigent després de la resolució del TC no és susceptible de ser referendat perquè s'aparta del procediment establert de cara a l'elaboració i reforma estatutària, amb la qual cosa l'Estatut avui en vigor fóra constitucionalment nul de ple dret i, per tant, ni tan sols constitucionalitzable per la via del plebiscit. & Com veiem, l'única manera de validar constitucionalment l'EAC vigent des del juliol és guanyant un referèndum, i encara ni així si s'analitza la qüestió des de l'òptica constitucional més purista. & És també taxativament inadmissible --sempre constitucionalment parlant, sense haver d'entrar en el terreny democràtic i parlamentari-- que, amb l'última reforma catalana, els Estatuts hagin tocat sostre i a partir d'ara qualsevol increment en l'autogovern quedaria fora de la CE. L'afirmació de Peces-Barba no se sustenta sobre argumentació de cap mena. És radicalment gratuïta. I per postres queda rebatuda simplement amb la realitat dels fets que vivim aquests dies. El sostre de l'autogovern de Catalunya està obert i ben obert. Tan obert que no coneix cap límit dintre de la Corona constitucional. Ens ho demostra la recent transferència de les polítiques actives d'ocupació al govern d'Euskadi. & Com és igualment inacceptable, ja per acabar --i sempre des d'un punt de vista escrupolosament constitucional--, que se'ns digui que el TC està "per sobre" de qualsevol referèndum o votació. Tampoc no se'ns raona aquest estirabot. De fet, no se'ns argumenta res. Nosaltres hi oposarem que en els 32 anys de Constitució que avui es compleixen, la primera i única vegada que el TC ha passat "per sobre" d'un referèndum que preceptua la mateixa CE ha estat aquest juliol passat amb la publicació d'una resolució sobre l'Estatut de Catalunya que s'ha hagut de rumiar i discutir i tornar a debatre durant ni més ni menys que quatre anys.

ja veuràs com guanyi ciu el ràpid que es desdiuen.