Amb criteri
El zel dels mossos
"Els Mossos i l’administració catalana no han nascut per ser simpàtics, sinó per fer bé la seva feina"
Tots els articulistes tenim dret a fer un article emprenyat a la vida quan ens han posat una multa antipàtica. Avui, si em permeten, l’exerceixo. Ahir ens van posar una multa mentre esperàvem a l’aeroport de Barcelona, per no haver passat l’ITV. Injusta? En absolut. No l’havíem passat. Antipàtica. I absurda. Els mossos, i el conjunt de l’administració, tenen l’obligació de complir la llei. Però tenen l’obligació també d’aplicar el sentit comú. Si només fan la primera de les dues obligacions, a més de fer coses absurdes, esdevindran incomprensibles i antipàtiques per als ciutadans. És a dir, no faran bé la seva feina.
L’objectiu de l’administració, de la policia i de la societat és que els cotxes passin l’ITV, perquè no hi hagi bombes rodants per les carreteres. Fins aquí, tots d’acord. Però com ho fem perquè s’acompleixi aquest objectiu? Posant una multa a qui no l’ha passat? Si el cotxe hagués estat en mal estat –que no ho estava-, hauria continuat rodant exactament igual després d’haver rebut la multa. La multa no ha solucionat un problema, ha generat una recaptació.
Què ha de fer doncs l’administració, per fer bé la seva feina, i aconseguir que la gent passi la ITV? En primer lloc, estaria bé avisar quan l’has de passar. No en tenen l’obligació, però seria útil. I quan un policia s’adona que algú no l’ha passada, ha de tenir –i té de fet- un marge de discrecionalitat. Pot avisar, i advertir que a la pròxima, s’immobilitza el cotxe, o pot denunciar, multar i deixar que el cotxe continuï circulant sense ITV. Segons quina endevini que és l’actitud de l’infractor: el descuit involuntari o la pura patxorra. Quan esdevé antipàtica la policia? Quan en el seu marge de discrecionalitat fa servir no el sentit comú sinó l’excés de zel i no fa allò que més útil resulta per resoldre el problema de fons sinó el que toca el que més molesta al ciutadà.
Sentit comú i discrecionalitat intel•ligent a favor de tots. També dels mateixos policies. Per exemple, un agent dels que posaven la multa no duia visible el número d’identitificació, com és la seva obligació. Feia fred i duia el número tapat perquè s’havia posat alguna cosa per abrigar al damunt. Si s’haguessin aplicat entre els mossos el mateix zel granític aplicat amb els ciutadans, s’haurien hagut de denunciar entre ells. Hauria estat absurd. Hauria estat contrari al sentit comú,. No al reglament, al sentit comú.
Els Mossos i l’administració catalana no han nascut per ser simpàtics, sinó per fer bé la seva feina. D’acord. Però tampoc no cal que busquin maneres efectives de ser antipàtics. Una bona administració, una bona policia, són els que fan la feina que han de fer, sabent per a què serveix, a quins objectius socials serveix, i aplicant el sentit comú en els marges de discrecionalitat que existeixen de fet i que ells mateixos s’atorguen. Em va saber greu la multa, pels diners de la multa. Em va saber greu perquè em van fer antipàtiques –innecessàriament antipàtiques- i l’administració i la policia que sento com a meves.