Política

Rebutjar-la enèrgicament si, però independència no? Molt honorable President, vosté hi toca? Si realment vol conservar la nostra identitat i cultura, i a la vegada defensar els interessos de la gent que treballa i viu a Catalunya, la única solució és la independència. Voler defensar Catalunya i al mateix temps voler que sigui una regió d´Espanya és incompatible.

INDEPENDÈNCIA JA !!*!!

Això ho avia de avero dit abans! Però ara governa CIU i el nostre president: Artur Mas. Ara a començat el canvi, ho areclar la crisis de Catalunya i anirem convincent (amb rapidesa perquè questa situació que ens destrossen apoc a poc) a la gent que la independència es la única solució que si continuem igual ens destrossar-ant la nos tar cultura i la nostra llengua. Visca Catalunya !!*!!

El problema de Catalunya es diu Duran i Lleida.

Jordi Pujol, nacionalista però espanyol? Reconec que aquesta va més enllà de tot l'imaginable. Apa, vés.

Quina és la solució? El Pujol diu que ens hem de resistir però que res d'independència. Fa cent anys que estem fent un esforç inútil. Tot el que guanyem per una banda, estant a Espanya ens ho prenen per l'altra. Semblen els treballs de Sísif. Això no porta enlloc. Ens varem equivocar. El catalanisme es va equivocar. El Pujol es va equivocar. El Vicens Vives i el Carner en realitat eren uns botiflers, i aquí els hem santificat. La única solució és la independència. Sempre ho va ser, però no ens n'haviem adonat.

Pel Pujol si que hi ha nació: espanyola. Aquest és el problema. CiU és el càncer del país. Aquesta purria fa la feina bruta als espanyols. Com no hi haurà independència és fent com fa CiU; anestesiant el país, desactivant l'independentisme, boicotejant el sobiranisme als mitjans, infiltrant espanyolistes als llocs clau i atemorint la gent de bona fe amb contes del llop.

La independència també van proclamar-la Macià i Companys. Sortir al balcó i proclamar la independència és senzillíssim. Crides independència com qui crida ziga-zaga-ziga-zaga i ja està. Senzillíssim. I també inutilíssim si no hi ha nació.

Doncs ja sap que toca, president: vosté i el Mas a declarar la independència de Catalunya al balcó de la Generalitat. Però sospito que no ho farà mai. Vosté i els socialistes varen ser les dues cares del mateix espanyolisme.

Veient els comentàris que es fan a Internet, una de dos, o hi ha molta gent endollada als partidets fent de becàris o tenim un percentatge de frikis molt més alt de el que ens pertocaria. Potser la culpa és del terrorific sistema progre educatiu farcit de mestres ecopastanagues.

Potser si la poca part de la població catalana amb consciència de país hagués estat més pel que calia estar, i menys per esquerranismes altermundistes, Jordi Pujol hauria pogut ser més enèrgic sense por a perdre un electorat que, recordem-ho, llegia La Vanguardia dirigida per Juan Tapia i sense por a donar més ales encara al lerrouxisme del duet PSC-FECAC. Jo d'aquell intent de redreçament nacional el que en recordo és que, petita passa que s'intentava, petita passa que era resposta per l'enemic en termes de titllar Pujol de talibà identitari, insolidari, victimista i essencialista que desatenia els problemes que preocupaven realment els catalans. El Tripartit va ser la conxorxa entre aquell enemic i els que titllaven Pujol de poc enèrgic.

Precisament el col.laboracionista del Pujol va ser durant 23 anys el millor agent de la imposició espanyola. Més eficaç que la del tripartit, perque la seva no es veia venir.

El problema del Pujol és que ha abusat tant del tripijoc d'anar escalfant i refredant successivament als catalans que ara quan diu alguna cosa ningú se'l creu, o la gent es pregunta quina és la finalitat amagada.

Comparteixo el diagnostic del Sr. Pujol. Ara sols espero que em digui com ho "combatem enèrgicament", perque ell això ni ho va fer mai ni va explicar com fer-ho. Independència.

Aquesto home te tot el dia la paraula Espanya a la boca. Si un dia som independents sera el primer de lamentar-ho. Calla ja, Pujol!

Anem per feina, President!!

Sra. Marta Ferrusola, que sap el seu home ara que no sabem nosaltres de sempre. Si tan sols son paraules i no s'actua perdran el seu pes. S'enrecorda de l'historia del pastoret que cridava llop!...llop!.. i no era veritat. Una persona tan important com el seu home no pot desgastar les paraules amb ambiguitats. Un sol cop que ho digui n'hi ha prou. I jo, si ho digues voste me la creuria mes.

Rebutjar enèrgicament. D´acord. Doncs això vol dir independència. Està ja a punt CiU per la independència? No ho crec. De moment el Mas se´n va a pidolar a Madrid, enlloc de plantar cara a la imposició d´Espanya. Fins ara els polítics catalans sols s´han abaixat els pantalons quan s´ha plantejat ni que fos la possibilitat d´un conflicte amb l´estat espanyol.

Monarca, de què? Jordi Pujol va guanyar absolutament totes les eleccions al sucursalisme lerrouxista i arrencacrostes. Els monarques, que no sàpiga, no es presenten a les eleccions. I que el fill d'un dirigent es dediqui també a la política és la cosa més normal del món. Però, calla, que més indecent és quan parlen de "règim", per associar-ho, no ja a Juan Carlos, sinó a qui va nomenar-lo. L'antipujolisme català s'entén menys des de la política, que des de la psiquiatria. I preciso "català" perquè l'altre antipujolisme, l'antipujolisme espanyol, sí que s'entén des de la política. Collons, si s'entén.

La dinastia Pujol, tant el monarca com l'hereu van esverats aquests dies. Llàstima que la reina-primera dama no parli perquè sabríem que coi els passa, ella diu sempre el que pensa.

Tinc la sensació que aquesta reacció neoimperialista furibunda que estem patint (i que sembla anar a més) neix de la creixent inseguretat que sent Espanya en les seves pròpies possibilitats, i que una de les causes està en els fulgurants èxits del Futbol Club Barcelona dels darrers anys. L'assetjador s'enfurisma si la víctima s'abraona massa.

Que deu saber ell, que no sabem nosaltres...per dir el que diu...

Identificar l'"ara no toca" amb "ara no toca la independència" és gratuït, és faltar a la veritat. L'"això no toca", perquè la frase real era "això no toca", va ser senzillament una feliç adaptació del típic no comment. Convergència això ho feia bé. Dur frases ben populars i ben genuïnes, una altra va ser l'Anem per feina, al terreny polític.

Doncs millor que s´aclareixi una mica, president. Fa com sempre: primer esvera els catalans (ens hem de defensar, hem de rebutjar enèrgicament.., qui s´han cregut que som) i després ve el coitus interruptus, galleda d´aigua freda o "ara no toca". I al final autonomia decreixent i anar-hi anant, que qui dia passa legislatura empeny. Parlem clar: la sortida és la independència. Qualsevol altra cosa és continuar jugant a la puta i la ramoneta.

Més del que n'ha fet Pujol per a portar-se bé amb aquests pobres llàtzers castellans usurpadors i adulteradors del mot espanya .. és impossible!, això és, quan més dialogants/ raonables i afluixant d'allò més i millor ens comportem envers ells .. més ens hi corresponen amb bestieses inqúalificables del tot ignominioses! PD: què s'hi pot esperar quan els mitjans de comunicació defora són Punto Radio, Onda Cero, Cope, RNE fins i tot SER i tururut, i de tv's .. sense comentaris, per no parlar-ne de premsa escrita ..? Nota: amb un ramat majoritari sinó quasi total empassant-se tot el que li diuen aquests mass media sense debat ni contraposició d'arguments de cap mena ni tan sols per a defendre's .. que s'hi deixa ' pastorar ' fora mida? Anotació al marge: així doncs ' vegetant-hi ' en l'engany, la mentida, la falsedat, la infàmia, la difamació, la injuria i la calúmnia .. com primitius o potser maquiavèl·lics o ambdós que són per creure'ls-hi a ulls clucs!

Ha arribat l'hora de parlar amb Madrid de tu a tu. És hora que els nostres polítics expliquin que n'estem farts. No vull tornar a renovar-me el DNI i el passaport a les comissaries espanyoles. La propera vegada vull que els meus documents identificatius diguin de forma clara que sóc català.

Visca Catalunya Lliure

Visca Catalunya Lliure

Ja ho sap el Mas això, Sr. Pujol? I el Duran? Si hem de fer cas a la Rahola vosté repapieja, o sigui que aquesta és la versió real de la direcció de CiU. Com d'energicament l'hem de rebutjar la imposició d'Espanya? Tant energicament com la retallada de l'estatut? Perdoni, però vist els seus antecedents no me'l puc creure.

El primer que hauria'm de fer, seria auto-determinar-nos com a poble, que no es el mateix que ens determinin i ens diguin el que som des de fora de casa.

VISCA L'ESTAT CATALÀ

Penso que ha arribat l'hora de recuperar aquella frase d'en Pujol que ha marcat tota una època: "Qui s'han pensat que som nosaltres!" M'agradaria escoltar aquesta frase en boca de Mas, però sobretot en boca de Duran Lleida.

Ok.President.

Molt bé President

Be President,ja era hora.