Opinió

I, d’Independència; “Vaig trobar-me un dia fent l’elogi d’una Hispanitat que ningú a Espanya volia ni gosava encarar; i així mateix m’he trobat ara fent l’elogi d’una eventual independència de Catalunya i dels països políticament pobres enfront d’uns Estats cada cop més nacionals, identitaris, nostàlgics i encarcarats. Deixem-los ser nacionalistes a ells i reivindiquem tot just la independència”. (Xavier Rubert de Ventós, Catalunya: de la identitat a la independència)

El 10 d’abril o es va a votar per la consulta per la independència de Catalunya que se celebrarà a Barcelona o no s’hi va. Fa dies que alguns polítics catalans estan fent equilibris, parlen amb la boca petita o no s’atreveixen a dir què faran. Qui té por d’anar a votar el 10A? O, millor dir, com es poden tenir dubtes sobre si el que s’ha de fer és participar o no en aquesta consulta? Em refereixo, sense anar més lluny, al president de la Generalitat. Abans de les eleccions al Parlament del passat 28 de novembre, Artur Mas havia afirmat que si un dia es feia un referèndum per la independència del país ell votaria que sí a títol personal. Des que és president, en canvi, ha començat a dubtar de si és oportú o no ho és participar en la consulta que organitza BarcelonaDecideix, que recordem-ho, no és vinculant. S’han pogut llegir moltes coses a la premsa, sempre deixant la porta oberta al dubte. Sense anar més lluny, ahir vaig veure en un diari que el president li va dir a un membre d’Òmnium Cultural que sí que votaria. Res és definitiu, però. Va ser un comentari fet durant la inauguració de les noves 'Quatre Columnes' de Puig i Cadalfalch i després de defensar que “la llibertat nacional de Catalunya” és una de les aspiracions legítimes de qualsevol comunitat, el “somni de molts ciutadans”. Amb un tema tan clar com aquest no s’ha de dubtar. O s’hi va o no s’hi va. O s’hi creu o no s’hi creu.

Duran Lleida, per exemple, no dubta. El portaveu de CiU al Congrés ja ha dit que no pensa anar a votar el 10 d’abril. Ho ha atribuït al fet que serà a Berlín, però tampoc se li ha passat pel cap fer ús del vot anticipat. Duran Lleida no hi creu amb la independència i suposo que mira amb menyspreu i amb una certa sornegueria aquells que la organitzen. Res a dir. Tothom pensa com vol. Oriol Pujol, en canvi, ja va avançar fa dies que votaria a la consulta sense que això li suposi tenir cap “dilema”. Imagino que es refereix al dilema del president Mas.

Qui tampoc té cap dilema són les més de 150 personalitats que ja s’han adherit a la campanya de BarcelonaDecideix. Algú podrà pensar: “Segur que són els de sempre”. Però animo a tothom que tingui una mica de curiositat que entri al web de BarcelonaDecideix i xafardegi una mica en les adhesions individuals, perquè a més “dels de sempre”, en trobarem d’altres gens sospitosos de la causa independentista que han pensat que, per una vegada, val la pensa fer-nos sentir.

La consulta per la independència de Catalunya del 10 d’abril no és vinculant. No és il•legal. No suposa cap trencament amb res. Ni tampoc cap enfrontament institucional. Qui té dubtes, encara?