Opinió

TV3 ja no es veu al País Valencià i és culpa de tothom. En primer lloc, és culpa del PP del País Valencià i del seu president Francisco Camps, que han alimentat l’anticatalanisme visceral per canibalitzar i digerir el blaverisme polític local. És evident que el segrest mental d’una part dels valencians i l’autoodi donen vots, i la proximitat de les eleccions a les Corts Valencianes ha centrifugat aquesta política. És allò de el árbol y las nueces però al revés: Coalición Valenciana i España 2000 fan la feina bruta i el PP en recull els vots. En un país normal, la justícia intervindria per un delicte d’incitació a la violència racial i per apologia del genocidi, però, ai las!, estem parlant de partits espanyols i no de partits bascos.

La segona esfera de culpabilitat la trobem al carrer Ferraz i a la Moncloa. Ja els primers governs del PSOE de Felipe González van intentar liquidar TV3 al País Valencià. Aquests primers intents van topar amb un Jordi Pujol amatent i amb un Partit Socialista del País Valencià (PSPV) que encara tenia un cert compromís amb el país que deia defensar. Altres socialistes, com els ministres d’Indústria Joan Clos i José Montilla, van tenir la clau de la solució a la mà, perquè gestionaven les llicències de la TDT, però no van moure un dit per la qüestió. No eren federalistes?

La tercera part de culpa la trobem a la plaça de Sant Jaume i a les direccions successives de TV3. Per què no s’ha muntat mai una delegació a València com Déu mana? Per què no s’han fet desconnexions territorials amb programes propis? Per què no s’ha creat una audiència estable, transversal i fidel que hagués suposat un cost polític a qui hagués tallat les emissions? Per què el centre gravitatori de la CCMA és el Principat i no la totalitat dels Països Catalans? Un 15 per cent de l’audiència total d’ETB és navarresa. Què hauria fet Artur Mas si Francisco Camps hagués intentat liquidar el 15 per cent de l’audiència de TV3? Exactament no ho sé, però intueixo que les emissions no s’haurien tallat.

Però hem de ser optimistes. La televisió tal com la coneixem es troba al llindar de la seva defunció. El model basat en la Televisió Digital Terrestre (TDT) va néixer tard i malament, i aquesta criatura morirà amb poc temps de vida. Ho sabien els que la van implementar i ho saben els que ara la gestionen. El futur passa per la televisió per IP, i és amb aquesta eina que la comunicació catalana i en català farà la conquesta del món, inclòs el País Valencià. I ja se sap que les comunicacions per internet només les tallen els dèspotes, els tirans i els feixistes.