Estàs d’acord amb Navarro que una Catalunya independent seria més pobre?
Estàs d’acord amb Navarro que una Catalunya independent seria més pobre?
Resultats 
Dimarts, 22 de Maig de 2012
Successos.- Els Mossos deixen en llibertat els tres detinguts per posar silicona a panys de col·legis
L'alcalde de Lleida assegura a l'any de les municipals que la seva prioritat és l'ocupació i serveis públics
Brad Pitt causa furor al Festival de Canes
La federació de sords de Catalunya presenta un ERO per a l'equip d'inserció laboral
La Generalitat llança un pla per situar Catalunya al 'Top 10' europeu en tecnologia
La Cambra de Barcelona promou el Club Cambra entre les 3.800 empreses del Garraf
La Generalitat ven l'edifici de Cultura a Barcelona per 2,5 milions per reduir dèficit
Copa del Rei.- SI considera una "bogeria antidemocràtica" la querella de Denaes contra Espot
CiU i PP de Barcelona rebutjaran una proposta d'ICV perquè l'Església pagui l'IBI
Pimec assegura que un terç de les empreses espanyoles tanca per la morositat
La Generalitat assegura que la vaga educativa li "concerneix" sigui quin sigui el seu seguiment
Copa del Rei.- Laporta reprotxa a Aguirre que la seva proposta vulnera la llibertat d'expressió
L'oposició critica Trias la seva falta de projecte després d'un any de les municipals
Copa del Rei.- ERC veu Aguirre "poc democràtica" per demanar suspendre la final si xiulen l'himne
Cirsa estaria disposada a fer un Eurovegas amb les mateixes condicions que Adelson
Tribuna
Petrodependència
"Cal abordar definitivament el canvi del model energètic, fugint d’improvisacions i solucions conjunturals que ignoren la realitat"
Els darrers dies s’ha obert un nou cicle de tensions energètiques situant el petroli Brent en 115,9 dòlars barril. Un increment que no és només conjuntural arran de la crisi Libanesa i les tensions en altres països productors. Les causes resideixen tant en la voluntat de l’OPEP de mantenir els preus del petroli alts, com en l’increment de la demanda dels països emergents, que han situat la previsió de demanda mundial en 1,2 milions de barrils al dia pel 2011.
No es pot oblidar la importància de l’energia pel desenvolupament social i econòmic, ella és qui permet assolir ser la productivitat, permet la mobilitat, atorga habitabilitat i comoditat, i marca la diferència de nivell de vida entre els que la tenen accessible i aquells amb dificultats per accedir-hi; ho certifica el consum mig anual per càpita dels països de la OCDE que ronda els 8.000 kWh, i els 80 kWh dels països menys desenvolupats. Per aquets motius, sense eludir la necessitat d'estalviar-la i assolir un alt nivell d’eficiència, cal revisar el mix energètic amb voluntat de trencar la dependència del petroli, que a la vegada és reduir l’agressió a l’entorn, i assolir un raonable grau d’autonomia.
L’Estat Espanyol malgrat l’augment de les energies renovables que al 2010 aportaren el 20% de la energia, segueix tenint una enorme dependència del petroli, el qual s’importa en un 100%, fet que redueix la competitivitat del sistema productiu i afebleix la seguretat energètica. Per això cal un mixt energètic no sotmès a situacions climatològiques canviants o conjuntures globals. Conseqüentment no es pot renunciar a cap font energètica neta, acceptant les noves centrals de carbó amb captura i emmagatzemen de CO2, i l’energia nuclear per generar energia elèctrica, avui per avui la més neta en el seu ús; facilitar el increment de l’energia solar, eòlica, i geotèrmica a nivell domèstic; i accelerar la implantació dels motors elèctrics en substitució als motors d’explosió basats en el petroli. Cal doncs abordar definitivament el canvi del model energètic, fugint d’improvisacions i solucions conjunturals que ignoren la realitat.
No es pot oblidar la importància de l’energia pel desenvolupament social i econòmic, ella és qui permet assolir ser la productivitat, permet la mobilitat, atorga habitabilitat i comoditat, i marca la diferència de nivell de vida entre els que la tenen accessible i aquells amb dificultats per accedir-hi; ho certifica el consum mig anual per càpita dels països de la OCDE que ronda els 8.000 kWh, i els 80 kWh dels països menys desenvolupats. Per aquets motius, sense eludir la necessitat d'estalviar-la i assolir un alt nivell d’eficiència, cal revisar el mix energètic amb voluntat de trencar la dependència del petroli, que a la vegada és reduir l’agressió a l’entorn, i assolir un raonable grau d’autonomia.
L’Estat Espanyol malgrat l’augment de les energies renovables que al 2010 aportaren el 20% de la energia, segueix tenint una enorme dependència del petroli, el qual s’importa en un 100%, fet que redueix la competitivitat del sistema productiu i afebleix la seguretat energètica. Per això cal un mixt energètic no sotmès a situacions climatològiques canviants o conjuntures globals. Conseqüentment no es pot renunciar a cap font energètica neta, acceptant les noves centrals de carbó amb captura i emmagatzemen de CO2, i l’energia nuclear per generar energia elèctrica, avui per avui la més neta en el seu ús; facilitar el increment de l’energia solar, eòlica, i geotèrmica a nivell domèstic; i accelerar la implantació dels motors elèctrics en substitució als motors d’explosió basats en el petroli. Cal doncs abordar definitivament el canvi del model energètic, fugint d’improvisacions i solucions conjunturals que ignoren la realitat.
Comentaris (17 en total)
No es bo analitzar les coses en calent i amb el problema a Japó sobre nosaltres.
Voldria respondre a Mon Real: Efectivament, el risc 0, no existeix. Pero potser en el món real, sembla que l'economia mana. Així, si una empresa té uns costos inassumíbles i no genera els ingressos esperats, serà segura la inviabilitat i l'acomiadament dels treballadors (amb les seves consequències). Doncs bé, al món real, no sé si algú ha fet un petit exercici com el que proposso: Suposem que assegurem els nostres fills, avis, bebes, etc... amb una assegurança de responsabilitat civil, per si una central nuclear té un accident de grau 7 (posats a dir). Quin seria l'import de la prima?. Bé, aquest tipus d'assegurances no existeixen, ni cap companyia cobreix l'indemnització si el meu bebé, agafa leucemia per aquest motiu. El que si sabem, es el cost d'amortització anual de cada central nuclear (per a la companyia explotadora de la central). Podriem agafar aquest import, i dividir-lo per la possible indemnització (per a la mitjana de la població que pogués quedar afectada, doncs ja sabem que en el món real, el peixater val menys que l'executiu, i perdoneu la cruesa). Així, podriem saber, económicament, quantes persones restarien cobertes en un any d'amortització de una central nuclear. Potser resultaria que quedarien cobertes molt poques persones i a mesura que rebaixem la possible indemnització per l'accident, resultaria que la possible contingència, tindria d'indemnitzar-se per quatre rals. Fins i tot, ho podriem comparar amb una indenització per accident de vehicle, i veurem si "l'impossible accident fatal" està degudament cobert económicament o si més no, si es acceptable. Potser si les companyies explotadores o els Estat tinguèssin en compte aquest "cost" económic, resultaria que la "viabilitat" es dubtosa, excepte per aquells que acceptin empotrar-se en plan kamikaze, el primer dia que agafen el cotxe.
No es pot voler i no fer, per progresar cal assumir risc, anar al remolt dels altres implicar ser un parasit.
"el món real", si pensessim com tu encara estariem a les coves i potser ni foc fariem. Tot és utòpic fins que s'aconsegueix (volar, arribar a la Lluna, atravessar l'Atlàntic amb una patera del segle XV...). Per exemple, s'hauria de considerar que la fusió nuclear potser és molt menys perillosa que la fisió. Com a mínim no deixaría radioactivitat en cas d'accident o sabotatge. Ja existeix algun reactor de fusió funcionant de forma experimental. Jo crec a més, que si s'invertís l'equivalent al que costa una central nuclear (més els costos del combustible i els del tractament dels residus) en equipar els sostres de les cases amb panels solars fotovoltaics n'hi hauria per molts i molts edificis. Però clar, això no generaria beneficis. Com a mínim no tants com els que generen les nuclears als inversors.
No es tracta de suprimir una font d'energia tant important d'un dia per l'altre, però si d'anar buscant alternatives serioses, i, com a mínim, no augmentar-hi la dependència.
abolir les nuclears sense renunciar a benestar que tenim, ara per ara és una utopia. D'altra banda, anar en cotxe té un risc molt més allt de mort per les persones que viure al costat d'una nuclear. Però ningú es planteja anar a peu o en bici a tot arreu (sí, també a esquiar... és impossible)
Cal anar eliminant la dependència del petroli però també de les nuclears. No és una bona idea tenir al costat de casa una bomba, per molt que el risc estigui contrlat. Ara els japonesos ho estan veient. Dir que la probabilitatd que hi hagi un accident nuclear greu és de una entre 10.000 (per exemple) sembla poca cosa, però implica que si hi ha 10.000 centrals nuclears tens tots els números perque aquests desastre passi a curt termini. I les conseqüències duren segles i abasten gran quantitat de territori. No, no m'hi trobareu defensant l'energia de fisió nuclear.
No són 8.000 kwh són uns 150.000 kwh per any. Els 8.000 kwh serà només la benzina o el petroli que consumeix el transport. Hi ha almanco un 15% de emigrants que quan estan aquí (països de la OCDE) també consumeixen com els altres, però quan viuen an el seu país consumirien deu vegades manco. El emigrant se hauria de conscienciar que quan viu a un país de la OCDE li lleva la energia a deu paisans del seu país. En certa manera ès un egoista.
Completament d'acord amb l Nuria Casanova QUNT INDICA que hi ha " crisi de gobern, el qual no sap disposar de manera coherent els recursos materials i energétics", pero crec que no podem de presindir de l'eneriga nuclear quant ja l'estem utilitzabt al comprar electricitat a França
No crec que l'energía nuclear sigui la solució, si frenem l'ús dels combustibles fóssils per omplir el país de perillosos punts de generació de residus, no veig cap progrés. El que s'hauría de fer, des de fa més de trenta anys, és començar a fer una inversió en investigació de noves fonts d'energia (com per exemple la nova revolució en boca de tots: l'hidrogen) i deixar de gastar el capital en tonteríes com cambiar totes les senyals de tránsit a 110Km/h o en pagar una organització de l'estat nefasta i no rentable.
Opino que principalment hi ha una crisi de gobern, el qual no sap disposar de manera coherent els recursos materials i energétics; la nova tecnología en desenvolupament, i les necessitats de la societat.
Dependencia de Madrid, solucio imposible
Algú hauria de parlar clar i de deixar d'enganyar al personal. Algú ens hauria de dir quants milers d'hectàrees seria necessari omplir de molinets de vent i de caríssimes i "inamortitzables" plaques solars per tal de generar l'energia que genera una central nuclear petitona. Les renovables serveixen pel que serveixen: per a complementar el mix d'un paquet predominantment format per combustibles fòssils i nuclear. Són energies "verdes" però són caríssimes i depenen de la climatologia, en cap cas poden ser l'eix central d'una política energètica seriosa. Deixem de fer volar coloms, siguem seriosos i deixem de criminalitzar l'energia nuclear ... o ho pagarem en forma de desavantatge competitiu, més atur i més misèria. Menys ideologia barata, si us plau, i més tocar de peus a terra i practicitat. No ens creguem més llestos que els nostres veïns francesos perquè no ho som, i ells ho tenen claríssim: Nuclear.
Tenim un govern a Madrid que sols sap improvisar i anar a remolt del que passa a fora, aplicant solucions conjunturals que ignoren que el problema es estructural. Cal un pacte d’Estat per l’Energia quant abans
Un article interessant i rigorós considerant que aquest tipus d’article en els mitjans digitals han d’esser breus. Crec que l’article posa el dit a la ferida al afirmar que es requerit un mix no subjecte a conjuntures, no es pot improvisar cada dia
També caldria tenir en compte de col·locar les grans fonts d'energia prop d'on hi ha el màxim consum (ciutats), ja que amb la tecnologia actual els petits municipis podrien ser facilment els seus propis generadors d'energia i per tant, no caldria que els hi situessin una gran central (nuclear, eòlica, solar,...) o al costat
També caldria tenir en compte de col·locar les grans fonts d'energia prop d'on hi ha el màxim consum (ciutats), ja que amb la tecnologia actual els petits municipis podrien ser facilment els seus propis generadors d'energia i per tant, no caldria que els hi situessin una gran central (nuclear, eòlica, solar,...) o al costat
Em sembla una versió massa "simplista" i a favor de les elèctriques.
És evident que cal reduir (i a la llarga,eliminar) els combustibles fòssils.
Però també s'ha de pensar en que caldrà reduir (eliminar tecnològicament és impossible, ara per ara) les nuclears.
No hi ha cap crítica a les nuclears dient que són "el mal necessari" ara per ara: difícils de construir, deixen residus per milers d'anys i obren la porta a disposar d'arsenals nuclears...
Feia dies que no et lleixia, m’ha agradat trobar-te en aquest diari, i es d'agrair que algú demani un mix energètic sense oblidar l'energia nuclear, recomanaré l'article.
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
PUBLICITAT
Antoni Garrell i Guiu és Enginyer Industrial, especialista en gestió de la innovació i en economia del coneixement. Fou fundador del Cercle per al Coneixement i impulsor de la Fundació Indicis que centra la seva activitat en aspectes de sostenibilitat i clima. Des de 1998 és Director General de la Fundació per l'ESDi (FUNDIT).
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
El més llegit
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
