El cap de setmana passat, el Partit Popular va celebrar a Palma la seva convenció autonòmica. La tria del lloc naturalment no era casual: Balears és un dels feus perduts que els de don Mariano aspiren a recuperar, i per golejada, el proper 22 de maig. L'aspiració és raonable, perquè les enquestes somriuen a la delegació illenca del PP, presidida per l'inquietant José Ramón Bauzá, al qual, a més totes li ponen: la desintegració d'UM és un veritable regal per a les seves expectatives electorals, i la inoperància de l'esquerra balear a l'hora d'articular mínimament un discurs que permeti no ja presentar una proposta de govern versemblant, sinó almenys posar una mica en evidència els bonys i els forats amb què els populars arriben a la contesa. Entre els quals hauria de brillar, i amb llum pròpia, els índexs de corrupció i saqueig de les arques públiques assolits per les hosts de Jaume Matas durant la legislatura anterior.

Ben al contrari, la llufa de la corrupció se l'ha emportat a la tomba UM (que, com Buda, figura que ha explotat per vergonya), mentre que el tàndem format per l'esmentat Bauzá i el directament grotesc Carlos Delgado, ha sabut espavilar-se i generar una sensació de regeneració que els permet fer veure que la pilota d'expedients judicials que arrossega el seu partit res no té a veure amb ells. Tan renovats i sobrats van, doncs, els peperos balears, que van aprofitar l'avinentesa de la convenció per permetre's uns quants homenatges. Francisco Camps, per exemple, es va dedicar a passejar-se pel recinte més estirat que un torero de Jerez, mentre difonia un somriure engalavarnat i recollia aplaudiments de la concurrència. Al susdit Bauzá no se li va acudir res més que reivindicar el seu antecessor en la presidència del partit, el també susdit Matas (“encara s'ha de demostrar que es corrompés”, va tronar), davant de l'estupefacció de molts dels gats vells del PP de Balears, que ja no gosen pronunciar el nom del lider caigut més que a la vora de la llar de foc, en les nits més crues de l'hivern. I finalment, i a manera de colofó, Rajoy va adreçar les obligades floretes a l'encarregat local. Que van ser ben sucoses: en un descuit de valor gairebé lacanià, el líder del PP va proclamar que Bauzá era l'home ideal per a les Balears perquè havia sabut fer-se càrrec del partit “en un moment particularment difícil”. És ben interessant: desenes d'encausats en una constel•lació de causes obertes com a conseqüència de quatre anys de saqueig sostingut de les arques públiques queden reduïts, en la cosmovisió d'aquest pollastre, a un pur i simple “moment difícil”, un d'aquests atzucacs que de vegades ens trobem a la vida i del qual n'hem de sortir així com poguem. De la mà d'un oportunista sense escrúpols, per exemple, disposat a ofrenar noves glòries a la cova d'Alí Babà.

Res, que em va semblar una patinada reveladora. Potser no era ni una patinada i don Mariano va voler dir exactament el que va dir, vagin vostès a saber. Sigui com sigui, i a l'espera del 22 de maig, la lectura recomanada d'avui és el Diari d'un lladre, de Jean Genet. A la convenció autonòmica del PP n'haurien d'haver repartit un exemplar per a cada assistent.