Cinema

La història d'una jove que va quedar en estat vegetatiu durant més de cinc anys va inspirar el cineasta Antoni Verdaguer gràcies a la seva parella, que li va permetre conèixer de prop com es viu al límit de la mort. D'aquesta situació, en va néixer Morir sense morir, un film entre la ficció i el documental que té per objectiu d'explicar un problema que afecta tant als malalts com a les seves famílies. A través de la ficció, Verdaguer introdueix la figura d'un reporter que elabora un documental i que busca els pros i els contres d'un tema complex i controvertit com l'eutanàsia.

El resultat doncs, és una pel•lícula entre la ficció, la realitat i el documental que vol donar veu a totes les opinions possibles al voltant del dret de morir dignament. Verdaguer va buscar experts en alguns països on l'eutanàsia està legalitzada com és el cas d'Holanda, Bèlgica o Luxemburg, on en d'altres on es practica el suïcidi assistit, com és el cas de Suïssa. Les 35 hores d'entrevista han estat resumides en 50 minuts, "una tasca difícil", segons Verdaguer que assegura que no li ha costat trobar veus a favor de la mort digna, però en canvi sí en contra.

En aquest sentit, lamenta que, per exemple, el Vaticà no volgués aparèixer en aquest documental. Després d'intentar-ho durant sis mesos, Verdaguer ha explicat que van donar com a resposta que no concedeixen entrevistes sobre temes que l'església ja ha mostrat la seva posició.