I després de les consultes?
La història de les consultes va començar
el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Aquell dia, per primera vegada, els ciutadans d’aquesta petita població maresmenca van votar si volien que Catalunya fos independent. Finalment, un any i mig més tard i 571 municipis després (18% de vots), Barcelona va tancar ahir la darrera pàgina del llibre. Per tant, és hora de fer balanç i preguntar-nos: I ara què?

SALVADOR CARDÚS,
professor Titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona Decideix diu que la consulta de Barcelona ha estat un èxit. Ho comparteix?
Sí. En aquest cas les dades parlen per si soles. Són unes dades extraordinàries obtingudes a partida d’una consulta feta amb mitjans molt limitats i amb poc suport per part dels mitjans de comunicació més importants i de les mateixes institucions, com ha estat el cas del Periódico, l’Ajuntament o el Bisbat de Barcelona. Per tant, felicito l’Alfred Bosch perquè ha fet una feina extraordinària.
Els resultats han estat molt diverses segons els municipis. Es pot fer un balanç general de les consultes?
L’acte del vot no ha estat el principal objectiu d’aquestes consultes ni la fita més gran aconseguida. Cal recordar que per organitzar aquestes consultes s’han mobilitzat centenars de voluntaris. A més, en cada lloc, a part de la pròpia consulta, s’han celebrat un gran nombre d’activitats (concerts, taules rodones, conferències...). Més enllà dels resultats, la qüestió més important ha estat fer visible aquesta demanda d’independència. I és que aquest temps de feina demostra que, a diferència de la manifestació del 10-J, les consultes no han estat un gest merament reactiu. Aquests dos anys demostren un procés sòlid del desig independentista.
I ara què? Ara els polítics han d’agafar el relleu?
No, encara no. Una cosa és el desig i l’altre la realitat. A la política institucional encara li queda un recorregut llarg fins que es trobi amb la voluntat d’aquests ciutadans que volen la independència, que són molts però no la majoria social. El que s’ha fet és fonamental però encara s’ha d’avançar per aconseguir aquesta majoria. Ara s’han pensar noves estratègies per difondre el projecte independentista en àmbits de població poc polititzats i que només reben informació per mitjans espanyols, gent que no està connectada al nostre país.

XAVIER MARTÍ,
president de Sentit Comú
Quina valoració fa dels resultats de la consulta de Barcelona?
Respecte les previsions la participació ha estat més alta, però si tenim en compte que el procés estava obert des del 12 de desembre, l’actual increment del sentiment independentista i la participació dels líders polítics és fluixa. I, per tant, demostra que aquest procés encara genera dubtes a molta gent malgrat declarar-se independentista.
Després de dos anys, quina valoració global se’n pot fer?
Cal tenir en compte que la sentència marca un abans i un després. Després de la manifestació del 10 de juliol la centralitat del país s’ha mogut cada cop amb veu més alta i sense por respecte el trencament amb Espanya. La retallada del TC va provocar entre els catalans de diferents sensibilitats alguna cosa més que una simple fractura temporal. Aquestes consultes també demostren que la desafecció ciutadana no vol dir despolitització, els ciutadans tenen voluntat d’incidir en les decisions de la vida política del país. Ara bé, si aprofundíssim més en el vot d’alguns ciutadans també sorgirien alguns dubtes sobre el ritme d’aquest procés. Una gran majoria dels catalans, inclús els que han votat a favor de la independència, voldrien que aquest procés es fes amb un gran consens social, cosa que actualment no existeix.
I ara què?
Aquest és el gran problema d’anar a votar. Es creen unes grans expectatives que no poden aplicar-se el dia següent. Avui les preocupacions dels ciutadans, també pels que hem votat, estan a un altre nivell. Les preocupacions immediates són la situació econòmica, l’estat del benestar, els llocs de treball, com la Generalitat es pot consolidar, la viabilitat financera i els serveis públics. Les grans expectatives també acostumen a generar grans frustracions.

MIQUEL PORTA PERALES,
articulista, llicenciat en Filosofia i Lletres i Enginyer Químic
Quina valoració fa dels resultats de la consulta?
Cap sorpresa. Han participat aquelles persones prèviament convidades a la festa i el resultat –a la búlgara, com correspon- també ha estat el previsible. El vini, vidi, vota no ha funcionat - superar el 10% no és un èxit
- en una societat interessada per coses més terrenals. En definitiva, la nació –vull dir, els ciutadans de carn i ossos- no vol ser salvada ni redimida. Aquests no són temps de grans paraules, de grans promeses, de grans somnis (o malsons).
Aquesta ha estat la darrera onada de consultes.... Èxit o fracàs?
Algú podrà dir que tot plegat ha estat un èxit. No és cert. Les consultes sols han mobilitzat els convençuts. Els de casa. De fet, no es tracta d’una consulta, sinó d’un recompte de forces el resultat del qual ja s’intuïa abans de començar la votació.
Com creu que s'ha de gestionar el resultar d'aquests anys?
En faltar quòrum autodeterminista, i en no haver cap partit polític rellevant disposat a articular políticament la pulsió autodeterminista –l’actitud ambivalent de CDC es pur tacticisme que ofereix emocions nacionalistes per marcar espai i perfil davant ERC o SI-, en succeir això, l’onada de les consultes s’esgotarà ràpidament. El que vull dir és que demà mateix tornarem allà on érem un dia calorós del mes de setembre de 2009 quan tot va començar a Arenys de Munt.

MURIEL CASALS,
presidenta d'Òmnium Cultural
Quina valoració fa dels resultats de la consulta a Barcelona?
Hem tingut uns resultats que ningú s’esperava, que supera tots els somnis. I cal tenir en compte que es tracta d’uns resultats aconseguits només des de la societat civil, sense diners i sense cap mena de suport oficial. La participació de Barcelona queda per sobre de la mitjana, per tant, aquesta consulta demostra que a la capital també ens interessa la independència. Aquesta vegada Barcelona ha actuat realment com a capital del país. Un altre fet destacat és que aquesta vegada hi ha hagut molts vots de persones immigrades.
Més enllà dels resultats de Barcelona. Què ha après Catalunya d’aquests dos anys de consultes?
De vegades es contraposen les aspiracions polítiques i les necessitats econòmiques, doncs ara els ciutadans de Catalunya tenim molt clar que només sortirem de la crisi si tenim un govern que pot governar amb totes les atribucions. Amb aquestes consultes hem demostrar una voluntat, unes aspiracions, de més i més dosis de govern.
I ara què?
Ara la societat civil ha expressat uns desitjos i unes aspiracions que han de tenir una resposta política. Ara la pilota està en mans dels partits polítics. Ells han de prendre bona nota dels resultats, perquè les consultes no han estat una anècdota. El ritme ja es veurà, però el camí cap a la independència és imparable.