Política

Un dels puntals de la IV Assemblea era debatre la ponència política aprovada el maig del 2009. S’hi han fet canvis?
Bàsicament hem mantingut la mateixa ponència, però hem apuntat diversos esdeveniments succeïts aquest darrer any i mig que creiem que hem de tenir en compte, com la finalització del procés de consultes, la sentència de l’Estatut i el seu rebuig, la resolució del Tribunal de La Haia sobre la independència de Kosovo, el moviment dels indignats – que reforça les nostres demandes de regeneració democràtica-...

Però aquests fets modifiquen la forma de treballar o la ruta a seguir de Reagrupament?
No, no hi ha hagut cap esmena que replantegés la forma de treballar que hem fet servir fins ara. Ningú ha criticat que siguem una associació amb acció política. També s’ha mantingut la voluntat de participar a les eleccions, bé mitjançant coalicions o donant suport a una candidatura el més àmplia possible. La línia és clarament continuista.

L’Assemblea ha aprovat millores en el reglament de l’organització. S’ha decidit reduir el nombre de membres de la junta, per què?
Volem crear una junta més dinàmica i que tothom que en formi part hi tingui responsabilitats. Un òrgan més executiu.

Però aquesta estructura organitzativa és de partit...
No, continuem sent una associació que vol fer política. A nosaltres no ens agraden els partits polítics. Nosaltres treballem per a projectes i amb molta incidència a les assemblees territorials. També impulsarem molt les sectorials per revisar els fulls de ruta i el corpus que volem presentar a les eleccions.

Continueu sent els mateixos caps.
Hi ha hagut regeneració de gent, però hi ha persones més conegudes que d’altres. Hem incorporat a la junta una persona per cada vegueria, per tant, hi ha nou persones noves. Però sí, hi ha divuit noms que repetim, perquè ja ens havíem presentat com equip de treball.

Durant aquests dos anys quins errors heu comès?
Hem de millorar l’aspecte organitzatiu. També hem revisat els números i ens hem felicitat de l’estat dels comptes. Continuem sent autònoms i no devem res als bancs. També hem constatat que és molt difícil trencar el sistema de partits i aconseguir que les propostes arribin a la gent. Per tant, hem d’ajustar el discurs a missatges que la gent entengui.

El fet que, a diferència d’altres partits independentistes, hagueu d’actuar des de fora del Parlament, us ha fet plantejar alguna cosa?
Hem constatat que no hi havia cap proposta com la nostra en temes de regeneració. Mantenim la voluntat de buscar la màxima transversalitat en temes d’independència. I ens comprometem a buscar la unitat entre els partits que vulguin fer el pas cap a la independència, des d’ERC i fins a Convergència, ja que cadascú pel seu costat no farà res. Nosaltres volem posar el ciment perquè tot això acabi quallant.

Quina valoració feu dels resultats electorals?
Hem obtingut una cinquantena de regidors. Tenim gent que ha sortit presentant-se amb la CUP, per exemple a Girona; gent que s’ha presentat amb CiU, com a Olot o Vilanova; amb Solidaritat, a Tàrrega; o també al costat d’ERC. Això demostra que la transversalitat que volem, i que en aquestes eleccions hem practicat de forma espontània, és possible i és aquí on hem de treballar.

I concretament a Barcelona...
Nosaltres creiem que la feina que hem fet és bona perquè hem permès que d’independentisme hagi arribat a l’Ajuntament.

Carretero va dir que ERC havia de ser “el pal de paller” de l’independentisme. Esteu pendents del congrés dels republicans?
Estem pendents però la decisió la prendran els militants d’ERC. Tinc la sensació però, que dins ERC hi ha diferents ànimes i alguna de les que poden tenir opcions de sortir no tenen precisament l’independentisme com a full de ruta. A nosaltres ens agradaria que del congrés d’ERC sortís una direcció enfortida, que només pensés en l’independentisme i així treballar plegats, ja sigui amb coalicions electorals o només donant suport. ERC ha de tenir un paper en el final d’aquest dispersió.

En aquest sentit, lamenteu que Portabella hagi renunciat a no presentar-se?
La cosa més important no són les persones sinó les idees que triomfin en el congrés. Nosaltres no parlarem de les persones d’una altra organització. Ara bé si coincidim en el treball serà molt més fàcil.

Es parlava de fer una coalició de partits independentistes de cara les eleccions al Congrés dels Diputats, estaríeu disposats a participar-hi? Hi ha alguna cosa concreta?
Qualsevol proposta que vingui en aquest sentit ens interessa i estem oberts al treball a favor de la unitat dels partits independentistes com així ho ha aprovat l’assemblea. Apostarem a la unitat al màxim.

Per tant, no descarteu presentar-vos a les eleccions generals.
No excloem cap tipus d’eleccions.

Si no hi ha unitat, també en solitari.
La concreció de presentar-se a unes eleccions espanyoles quedaria a debat d’una altra assemblea.

Si Zapatero avança les eleccions a la tardor no queda gaire temps per decidir-se.
Ja, però si cal, no costa gaire convocar una assemblea. Primer hauríem de saber si hi aniran més forces o hi hauríem d’anar sols i quin seria el programa d’aquestes forces... no només depèn de nosaltres. Nosaltres, però, no descartem cap idea.

Després d’un any de la sentència contra l’Estatut i un cop acabades les onades de les consultes, com veu el moviment independentista de base. Animat o desinflat?
Està molt viu. El moviment independentista no s’ha desdibuixat però s’hi han afegit molts altres elements. Si abans hi havien arguments de dret nacional i de responsabilitat democràtica i dignitat, ara s’hi han afegit elements per sortir d’aquesta crisi. Per tant, s’ha aprofundit més en el convenciment de la gent que cal canviar les coses no només com a nació, sinó també com a ciutadans. I tot això anirà a més, perquè si abans les aportacions a la borsa espanyola s’entenien a un nivell filosòfic i sentimental ara ens toquen molt més a la butxaca.

Però la incorporació de l’autodeterminació al manifest dels indignats de Plaça Catalunya va aixecar molta polèmica.
Nosaltres pensem que el moviment dels indignats en la seva concepció és profundament espanyol. Les mesures de regeneració política -com una circumscripció única a l’estat- i totes les accions que es dissenyen són sempre pensades amb un caràcter radial cap a Madrid.

I alguna raó per això?
Potser amb la voluntat de buidar de contingut allò que s’havia anomenat “el català emprenyat”. Insisteixo, compartim i estem d’acord que ara tots estem molt indignats, però aquest moviment no pensa en Catalunya en primer terme. És a dir, aquells que van atacar el Parlament de Catalunya tenien una profunda visió espanyola.