Opinió

Em diu un amic ecosocialista que com és que defenso Miquel Iceta i José Zaragoza. No s’explica com no veig clar que l’opció del PSC del futur són “els Castells, Nadal, Tura...”. I jo li ho explico ben clar. Punt número ú: amb Castells, Nadal o Tura, per futur no em ve res, dit en llenguatge de teloperador. I punt número dos: a mi “els Iceta i Zaragoza”, quan hi he interactuat, no m’ha donat mai la sensació que em miraven per damunt les espatlles. Alguns dels altres sí. Perquè hi ha una progressia patrícia del nostre país que s’ha situat tradicionalment uns quants metres per damunt del comú dels mortals, i ens han flagel•lat durant dècades amb la seva suficiència. I ara, fins i tot quan ja no tenen ben bé púlpits polítics i de poder des d’on impartir doctrina, hi insisteixen. És el cas de l’exconseller Antoni Castells. Ahir hi va tornar.

Va fer una conferència al Cercle d’Economia. O això ens han dit. Ho van batejar de conferència quan allò que va perpetrar ahir Castells era una espècie de monòleg sobre l’estat de la nació, tot i que parlant sobretot d’ell, de l’economia que ell ens diu que hi ha, i dels pals que els altres –pobres ignorants i desagraïts– mereixen rebre de mans d’un dels pocs privilegiats ungits i amb llicència per criticar a tort i a dret sense assumir un bri de censura. I la mereix.

La neolerrouxista Rosa Díez no aporta al debat polític espanyol gaire res més que frases que volen ser efectistes. I de vegades ho aconsegueix. Dimarts va dir, després del discurs de Zapatero en el Debat de Política General al Congrés, que el president espanyol ja l’únic que podia fer pel conjunt de la ciutadania era escoltar el clam del carrer, que al més pur estil Lola Flores –sempre segons Díez– li estaria dient a ZP: “Si me queréis, irse!”. Doncs Castells podria fer bastant el mateix.

Perquè ahir, un cop més no va fer autocrítica. Ell, el conseller d’Economia que com ZP no va (voler?) veure que venia la crisi. El conseller d’Economia que va fixar un pronòstic d’un 10% d’increment de recaptació a Catalunya, i aquesta va baixar més del 20%. Ell que tot i això va seguir gastant en 2008 i en 2009... com ZP, i no va començar a retallar fins que no ho va fer aquest des de Madrid. Ell que amb aquesta gestió, com a responsable de les finances del tripartit, va generar un dèficit del 3,9%, pràcticament un 50% superior al que estava permès. Clar que a ell, en aquestes condicions, ZP llavors no li va picar el crostó com sí que ho fa ara amb el govern d’Artur Mas. I tot això per no parlar de com no va apostar per les petites i mitjanes empreses, que són les que creen més ocupació. O per no parlar del desastre del procés de fusió de caixes, que ha deixat a la immensa majoria com les ha deixat. I ahir, allà al Cercle que el tenien, impartint doctrina. Renyant a uns, perdonant la vida als altres. Sempre mirant per damunt les espatlles. Oi que ho veuen? “Irse”, no? Em sembla que ja li ho han dit. A veure si se n’assabenta.