Entrevista a Josep Antoni Duran i Lleida, cap de llista de CiU a les properes eleccions generals
“Si hi ha majoria absoluta ja ens podem acomiadar del pacte fiscal”
Els partits s’apressen a tenir-ho tot a punt per si es produeix l’avançament electoral que uns consideren necessari i altres inevitable.
Convergència i Unió ha ratificat aquest cap de setmana
Josep Antoni Duran i Lleida com a cap de llista de la federació amb la possibilitat d’aconseguir per primer cop, segons les enquestes, ser la força més votada en unes eleccions espanyoles a Catalunya. Però els nacionalistes saben que de ben poca cosa els pot servir si no són capaços d’evitar que hi hagi una majoria absoluta.
per Rafael de Ribot / Marta Espinasa
Aquest cap de setmana ha estat ratificat com a cap de llista de CiU per les properes eleccions. Fer-ho ara respon a la convicció que s’avançaran els comicis?
Simplement volem projectar una doble idea: primera, que tenim clar quin és el nostre candidat, i segona, que estem preparats per les eleccions, siguin quan siguin.
Per tant estan ja en campanya?
En campanya s’hi està els quatre anys. Estar en campanya consisteix en portar a terme allò amb què t’has compromès amb l’electorat. Però ara ja estem en la fase pròpia de presentar el candidat. Ho ha fet el PSOE, de facto ho ha fet el PP i, per tant, nosaltres també ho hem fet ara.
Tothom sap qui és el cap de llista, però no sabem qui l’acompanyarà. Espera tenir una certa incidència en la designació del número dos?
No, la designació del número dos correspon a CDC. De tota manera, és evident que sí que he parlat amb Artur Mas de qui podia anar de número dos a les llistes del Parlament de Catalunya. Estic convençut que ell parlarà amb mi de qui pot anar de número dos al Congrés dels Diputats. Però reitero, és una decisió que pertany a Convergència.
Per tant, encara no ho han parlat.
No, igual que no hem decidit quina és la resta de la llista d'UDC. Fins i tot jo mateix, encara m’he de sotmetre a un procés dins d’Unió.
És partidari de la continuïtat o de la renovació dins del grup parlamentari?
Tinc l’orgull de ser el cap del millor grup parlamentari que hi ha al Congrés dels Diputats. No és perquè ho digui jo, sinó perquè ho diu tothom, de qualsevol grup i de qualsevol mitjà de comunicació. Tant al Congrés com al Senat tenim un excel·lent equip i són persones del primer nivell, per tant, jo crec que són persones que es mereixen continuar.
Per primer cop les enquestes els situen com a possibles guanyadors de les eleccions espanyoles a Catalunya. Tot el que no sigui quedar primers seria una decepció?
Les enquestes s’equivoquen gairebé sempre. Els italians diuen que són un perfum, que està bé flairar-lo però que si te’l tragues et pots indigestar. CiU pot tenir un bon resultat a les properes eleccions, i és evident que els socialistes han perdut tot tipus de credibilitat. Ara, d’això a fer-se el sorpasso i passar per davant del partit socialista... això és quelcom que no veig clar.
Que hi hagi o no una majoria absoluta a Espanya a la propera legislatura, depèn del resultat de Catalunya?
Completament. A Andalusia i al País Basc, el PP i el PSOE s’han equilibrat. És a Catalunya on es pot donar o no la majoria absoluta al PP. Votar al partit socialista, un partit que està en plena descomposició i en plena desorientació no serveix avui per impedir una majoria del PP, per tant, el vot útil en aquest sentit és a Convergència i Unió.
Quants escons necessita per evitar-ho?
Depèn també del què passi amb les altres forces polítiques. Si les eleccions es fan el mes de març, les comunitats autònomes del PP, encara que sigui a contracor, han de prendre decisions. Avui per avui, només és Catalunya qui està agafant el toro per les banyes i amb responsabilitat. Però altres comunitats autònomes han de prendre idèntiques o pitjors decisions que s’estan prenent a Catalunya, per tant, depèn de quina data haurà desgastat més o menys el PP. Tot depèn de molts factors.
Els resultats també condicionaran l’objectiu del pacte fiscal?
Evidentment, si hi ha majoria absoluta ja ens podem acomiadar del pacte fiscal, sense que vulgui dir que sigui fàcil aconseguir-lo si la majoria és relativa.
El President Mas ha dit que CiU s’ofereix per ser un soci estable durant tota la legislatura a canvi del pacte fiscal. Un acord d’aquestes característiques hauria d’incloure responsabilitats de govern?
Bé, jo prefereixo tenir primer el pacte fiscal i després parlar de les condicions d’implicació en la governabilitat.
Cobrar per endavant?
No, no m’agrada utilitzar l’expressió cobrar perquè després a Espanya sempre s’utilitza en contra nostra.
Alfredo Pérez Rubalcaba ha qualificat de bulímia política l’ambició d’un nou sistema de finançament. No sembla favorable a una negociació?
No ho és el senyor Rubalcaba, ni tampoc el senyor Rajoy. Però l’un i l’altre han de tenir en compte que hi ha una raó fonamental que provoca insatisfacció a Espanya, que és el dèficit fiscal. Catalunya ha estat un país solidari, però el que hem de fer és posar límit a la solidaritat en la quantitat i en el temps.
Vostè ha alertat ja que, si no es fa, l’independentisme continuarà creixent. No detecta que això els preocupi?
Hi ha un concepte d’Espanya excloent que d’ençà de la segona part de la majoria absoluta d’Aznar s’ha anat enfortint. I l’expressió sublim d’aquest enfortiment de menyspreu respecte Catalunya és la sentència del Constitucional. Una sentència que pretén, pretenia, i de fet, pot fer arribar a pensar a Espanya que ha humiliat el poble de Catalunya. A Espanya hi ha una greu incomprensió en aquests moments des de tots els sectors polítics, econòmics, socials, mediàtics i intel·lectuals respecte el que demana Catalunya. Accepten que aquest és un problema català i mentre no entenguin que és un problema espanyol, no hi haurà solució.
El President Mas parla del dret a decidir sense límits com a punt de partida de la solució. Com entén vostè un possible punt d’arribada?
Bé, ja sap que el model d’Unió és la confederació, però jo crec que el poble és el que ha d’anar marcant en cada moment el seu destí. No sóc qui per posar límits en aquest destí que, en tot cas, forma part de cada moment de la decisió del poble de Catalunya.
Vostè ja ha dit que no és independentista, però des del seu partit també hi ha qui diu que Unió no es pot convertir en un partit anti independentista.
És que Unió no és un partit anti independentista. Unió és un partit que defensa la confederació, és a dir, la sobirania per Catalunya, i a partir de la sobirania de Catalunya l’exercici del dret a l’autodeterminació i en el marc d’aquest dret, compartir amb les altres nacionalitats de l’Estat un Estat confederal. Aquest és l’horitzó d’Unió però respectem les sensibilitats independentistes que també hi són a casa nostra.
El resultat de les eleccions espanyoles, pot influir en les aliances en la política catalana?
Sempre pot influir, però es poden donar escenaris completament diferents.
Vostè ha aplaudit el que considera una actitud responsable del PSC respecte de les lleis òmnibus. Espera que tingui continuïtat?
El partit socialista està en un període de desorientació, de confusió, i estan a la recerca d’un lideratge; el que desitjo és que trobin el seu nou camí el més aviat millor i que el partit socialista sigui el més fort possible. I a partir d’aquí, és quan en tot cas estarem en condicions de veure si l’horitzó d’actuació del partit socialista passa per la irresponsabilitat o per la responsabilitat, que no vol dir governar amb nosaltres, ja que CiU ha de governar i el PSC ha de fer d’oposició.
La reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat de la setmana passada va ser la primera des que vostè la presideix. Serà també l’última amb aquest govern?
No crec que hi hagi temps de fer-ne una altre i per això volia fer aquesta ara, per veure’ns les cares i conèixer-nos i saludar-nos. I, a partir d’aquí, tot i que jo em pensava que no donaria gens de si, déu n’hi do el què ha donat de si, malgrat que, òbviament, no es pot presentar com un llançament de coets.
Es va anar tan lluny com era possible, per exemple, en temes com la gestió dels aeroports?
Sempre es va tan lluny com és possible. Quedi clar que la reunió bilateral no és tant de decisió sobre aeroports, sinó que el que ha de fer és obrir formació en el cas de l’aeroport del Prat, i si prendre decisió o no en el cas de Sabadell, Reus, Girona i Algüaire. En el cas del Prat, a nosaltres ens hagués agradat molt més que s’hagués transferit l’aeroport i que hagués estat una societat amb una participació majoritària de Catalunya la que hagués adjudicat la concessió de gestió de l’aeroport.