Opinió

La pregunta del CEO sobre un hipotètic referèndum per a la independència de Catalunya és una bona noticia. El resultat que aquesta primera pregunta també. El 42,9% de partidaris del sí a la independència donarà una dada objectiva periòdica per dimensionar una inquietud ciutadana allà on fins ara només hi havia sondeigs demoscòpics esporàdics o meres especulacions. La dada reflecteix la penetració i consolidació d’un actitud política que fa només una desena d’anys enrere era anecdòtica o residual. I demostra com la idea d’una Catalunya independent ja no és una utopia minoritària sinó un desig cada cop més palpable i majoritari.

Però la xifra de partidaris de la independència segueix sent insuficient. El resultat de la pregunta, tot i oferir una majoria favorable a la separació d’Espanya, encara reflecteix un 57% de persones obertament contràries (28,2%), abstencionista (23,3%) o indiferent (4%). Una correlació que en cas de produir-se realment un referèndum podria sumar en contra de la independència... Cal que els convençuts sumin almenys el 55 % i que els indecisos (aquells a qui es convenç a darrera hora) siguin no menys del 20%, per tal que el referèndum sigui un èxit. L’experiència doblement fallida del Quebec ens hauria de servir d’exemple en aquest sentit, com en la hipòtesi molt plausible que només tindrem una oportunitat i prou de plantejar la consulta i de guanyar-la.

Des d’aquest punt de vista, encara es fa més necessari ampliar la base electoral i la transversalitat de l’independentisme. El referèndum només es pot convocar davant la certesa de guanyar-lo, sinó més val esperar i seguir treballant per generar la situació idònia. I en aquest sentit, crec que seria un error malbaratar aquest independentisme en creixement des de plantejaments curt-terministes que utilitzin el desig d’independència per forçar un nou pacte amb Espanya, basat en el pacte fiscal o el concert econòmic. Tot i reeixir, perquè seria el punt de trobada de la majoria de l’electorat en l’escenari actual, en canvi aparcaria sine die la possibilitat de Catalunya d’esdevenir un estat de la Unió europea de ple dret. Perdríem qualsevol oportunitat i qualsevol legitimitat legal i internacional per a una posterior convocatòria atès que hauríem establert un nou pacte amb Espanya i de forma democràtica.

Per tant, no ens precipitem i no malbaratem l’única oportunitat que tindrem. Seguim treballant fins que la majoria tan gran que converteixi la independència de Catalunya en un desig inqüestionable de tal manera que el referèndum sigui finalment només una qüestió de tràmit.