Opinió

Ja està, ja les tenim aquí: eleccions el 20 de novembre. Zapatero ha decidit immolar-se per la causa amb una última frivolitat. Els jocs de mans i les cabrioles acompanyaran el seu mandat fins a l'últim minut. El president del “talante” ha decidit ser enterrat un 20 de novembre. La banalització de la política fins al darrer sospir. Tot sigui per la causa.

Zapatero ha estat el president de les formes. Aquestes ho han estat tot. El Photoshop i el teleprompter han vertebrat el seu discurs. Ha intentat camuflar l'absència de projecte amb grans gesticulacions. Les circumstàncies l'han superat i, enlloc d'afrontar-ho amb realisme, ho ha intentat ocultar amb frases grandiloqüents sense cap mena de sentit. El drama dels autodenominats socialistes és aquest: el seu discurs s’ha reduït únicament a una qüestió d’estètica. Se’ls han acabat les idees, s’han quedat sense discurs i recorren al simbolisme per suplir la seva manca de plantejaments. La realitat els ha desbordat i han estat incapaços de construir un nou discurs. Tot és “talante”, gesticulació i pura escenificació. Convoquen eleccions un 20 de novembre per intentar pescar algun votant despistant. Ni projecte, ni remeis, ni solucions: apel·len a les vísceres del votant indignat. Si tu hi no vas, ells tornen.

La imatge s'ha convertit en el seu únic discurs. Quatre tòpics, alguns eslògans i una enginyosa floritura que cridi l’atenció. No hi ha res més. El cas que va explicar l’exministre de cultura, César Antonio Molina, és paradigmàtic per entendre la situació que travessa el socialisme. En una entrevista al Diario de Pontevedra, Molina va explicar els motius pels quals Rodríguez Zapatero va cessar-lo del càrrec: “Zapatero me dijo que me destituía por la paridad y el glamur”. No li va donar cap motiu ideològic o polític. Només li va donar un argument estètic: paritat i glamour. Aquest ha estat el llegat del president Zapatero.