Quaranta anys d'advocat. Història del meu temps 1894-1936
Amadeu Hurtado
Edicions 62


Un impagable relat en primera persona de l’eclosió política catalana al segle XX. A partir del seu paper de testimoni qualificat ―i sovint com a protagonista―, en les seves memòries el prestigiós advocat Amadeu Hurtado narra des d’esdeveniments com el moviment unitari Solidaritat Catalana fins a les grans fites de la Segona República.

La rellevant actuació d’Hurtado inclou, entre d’altres, les seves accions com a conseller de la Generalitat, i un cop reprimit el moviment del 6 d’octubre de 1934, com a defensor de diversos polítics catalans. Home de confiança dels presidents Francesc Macià i Niceto Alcalá Zamora, l’autor en mostra vius retrats intencionats, així com de nombroses figures de l’època, com ara els presidents Lluís Companys i Manuel Azaña.

En el seu bloc, l‘advocat i el periodista, Joan Safont ens explica.” Don Amadeu, un dels autèntics patriarques republicans, ànima de publicacions com La Publicitat i Mirador, descobridor d'en Xammar, amic personal i col•laborador de Francesc Macià, home d'aquella estrella política, efímera i intel•lectual que fou l'Acció Catalana de Nicolau, de Rovira i Virgili, de Bofill i Mates, de Claudi Ametlla, (i on també milità activament el seu amic i deixeble Xammar). Conflicte que visqué amb preocupació Hurtado, un senyor dedicat a la política i el dret, amb un gran patriotisme, però allunyat de tot tipus d'histrionisme i el tràgic foc d'encenalls que tant de fumera va aixecar durant el període republicà.” Paraules que fan prometedora la lectura de qualsevol escrit d’aquest testimoni de luxe dels esdeveniments de la historia catalana entre el segle XIX i el XX que tant i tant marca l’actualitat. Qualsevol fragment escollit a l’atzar ens convida a emprendre la lectura d’un volum no petit (mil planes que agrupen dietaris diversos) però sense cap mena de material de rebuig.

“Perquè sembla que en les causes de les amargors que viuen els homes d’ara hi hagi l’acció d’una protesta subterrània, com la revolta d’un primarisme espiritual que no s’avé amb les creació d’una intel•ligència massa evolucionada i al qual les nostàlgies ancestrals fan tornar a les velles formules d’un absolutisme política i social que pugui estalviar-li l’esforç de les col•laboracions voluntàries confiades pel dret modern a al dignitat de tots el homes”