CiU avisa de conseqüències més enllà d’un tancament de caixes si Madrid nega el pacte
Turull assegura PSC i PP estan veient que el concert jurídicament és constitucional
El portaveu de CiU al Parlament,
Jordi Turull, ha avisat avui que les conseqüències poden anar més enllà del tancament de caixes si el futur Govern que sorgeixi de les eleccions generals del 20 de novembre dóna "un cop de porta als nassos" a Catalunya en la reclamació del pacte fiscal.
"Si el pacte fiscal rep un cop de porta als nassos, el tema serà de més calat que el de plantejar-se només, específica o puntualment un tancament de caixes. Les conseqüències seran de molt més calat", ha avisat en una entrevista a Europa Press, després que Òmnium Cultural advoqués fa mesos per la insubmissió fiscal davant d'aquest escenari.
I sense donar detalls d’un possible pla B, Turull també ha dit que "no costa massa imaginar que passarà si Catalunya, en tan poc temps i després d'haver pagat tant i contribuir a la modernització, europeïtzació i democratització d'Espanya, rep dos cops de porta als nassos en tan poc temps".
Pacte fiscal, més consens
Turull, que és també president de la comissió d'estudi del concert econòmic -impulsada per CiU i ERC-, ha confiat a acabar el treball parlamentari el 31 d'octubre. I ha assegurat que malgrat l'escepticisme inicial de socialistes i populars a la comissió, ara mostren més interès.
Segons ell, tots els partits estan veient que, des del punt de vista jurídic, constitucionalment el pacte fiscal és possible: "No està ni permès expressament ni prohibit expressament. Allò que alguns deien que és completament inconstitucional s'està fonent com un terròs de sucre".
Segons Turull, els ponents que han comparegut a la comissió han constatat que la Constitució marca uns principis clars, però deixa oberta la via del finançament de les comunitats a una legislació posterior.
"Ni diu que uns han de tenir el concert ni que la resta han de ser iguals", ha subratllat, destacant que la Constitució tampoc estableix quantes autonomies ha de tenir Espanya, i, en canvi, sí que estableix l'existència del servei militar, quan ja no es fa.