Opinió

Ahir vaig tenir la sort i l’honor de ser convidat a un dels dinars-col·loqui que Sobirania i Justícia (SiJ) convoca amb personalitats del món civil de casa nostra. En aquesta ocasió, la convidada fou la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella. I he de començar dient que em va sorprendre més que positivament. Me n’havien parlat molt rebé, i com sempre que molta gent coincideix en una cosa acostumo a adoptar un tel d’escepticisme. I com em passa tot sovint, em vaig equivocar.
 
Potser Imma Tubella hauria de tenir una agenda mediàtica més intensa i no parlar tan sovint del seu ram, perquè les coses que va dir sobre el futur nacional de Catalunya i sobre la situació actual em van semblar d’una gran lucidesa. És bo que la gent les conegui. Per començar, va demanar que abandonem per sempre això tan pesat de la queixa permanent. No és només que provoqui fatiga i frustració: és que al final ens fem pesats a nosaltres mateixos. Deixem-nos de romanços: si un camí està blocat, deixem-lo córrer i busquem la drecera.
 
En segon lloc, va dir que també hem d’abandonar l’actitud resistencialista que ens caracteritza. Som al 2011, no ho perdem de vista. El crit de guerra “Resistir és vèncer”, que tenia tota la legitimitat del món a ulls dels defensors del baluard de Santa Clara la nit del 10 a l’11 de setembre de 1714, ha quedat obsolet. La societat catalana ha de sortir de la trinxera i passar a l’ofensiva. Quedar-nos a casa mirant vídeos antics del Filiprim mentre tres famílies i un tribunal s’han fet amos del carrer no ens salvarà del desastre. Com deia Vicent Andrés Estellés, “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen; baixa al carrer, i participa”.
 
I en tercer lloc, va dir una cosa molt important que ajuda a saber què cal fer i com passar a l’acció. Imma Tubella va dir que, mentre no hi hagi grans salts endavant, cal dedicar-se a buscar les escletxes per on colar-nos com a país i avançar en la construcció nacional, sense oblidar que hem de treballar bé i amb excel·lència. Va posar exemples: TV3 i la mateixa UOC. Però n’hi ha una pila més, que demostren que el camí es fa caminant: l’ICIC, l’ACN, les delegacions catalanes a l’exterior, les seleccions catalanes reconegudes o els Mossos d’Esquadra són el nucli del futur Estat.