Convivència Cívica Catalana augura la desaparició de l’actual model educatiu català
El
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així
la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS).
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut considera el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català.
Explicacions "insuficients"
La Generalitat va aportar dades estadístiques que concloien que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català. El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a "insuficients" aquestes explicacions per considerar que es compleix la sentència del Suprem, i recorda que l'alt tribunal espanyol establia que el castellà havia de ser llengua vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més" ni sigui una proporció "il·lusòria o simplement un artifici de mera aparença".
El
Departament d'Ensenyament ha refusat fins el moment fer cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no recurs en contra. Segons han explicat fonts de la conselleria hores d'ara el Departament està estudiant el contingut del text.
CCC ho veu com una recompensa a "anys d'esforç"
L’entitat
Convivència Cívica Catalana (CCC), precursora dels recursos de pares d’alumnes catalans i de les sentències donades a conèixer pel Tribunal Suprem (TS) el mes de maig passat en la mateixa línia, ha assenyalat que la Generalitat està obligada “a dur a terme totes les mesures necessàries per complir la sentència”, i en cas d’incompliment, respondre penalment i administrativa.
L’entitat expressa satisfacció pel principi del final del sistema d’immersió lingüística en català, i entén que la sentència donada a conèixer avui pel TSC és “una recompensa pels molts anys d’esforç en favor de la llibertat lingüística”.