Política

Què representa la sol·licitud Palestina d’entrada a la ONU en el conflicte araboisraelià?

Toni Florido (ACAI): El reconeixement d’un error històric per part dels palestins: el fet de no haver reconegut la resolució originària de la ONU, la 181, que establia la descolonització d’aquella zona en dos estats. Un àrab i l’altre jueu.

Tonon (Nexes): Representa el dret a l’autodeterminació que el poble palestí té i que, ja fa molt de temps, que s’hauria d’haver assolit. Aquesta petició és una crida a la humanitat per un just reconeixement. Hi ha veus que reclamen que el conflicte es resolgui negociant però, com deia Desmond Tutu, no es pot ser neutral quan hi ha un opressor i un oprimit. Ser neutral en una situació d’injustícia és estar a favor de l’opressor.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha dit recentment que ambdós països tenen aspiracions legítimes. Hi està d’acord?

Florido (ACAI) : I tant. Crec que la gran majoria d’israelians no dubten que els àrabs han de tenir també el seu propi Estat.

Tonon (Nexes) : Actualment Israel ja és reconegut, ara toca reconèixer Palestina. De fet, els mateixos palestins, excepte una minoria de fanàtics, reconeixen Israel. El que es posa en dubta son altres drets, com el de retorn dels refugiats del 48, o el dret dels palestins a tenir un estat.

El reconeixement de l’Estat palestí oferiria esperances a d’altres nacions que reclamen el dret a l’autodeterminació?

Florido (ACAI): A Catalunya sovint cerquem en el cas palestí un mirall on veure reflectides les nostres aspiracions. Crec que el mirall hauria de ser Israel, que va aconseguir un consens internacional mentre construïa el seu Estat. És important que quan es fan els moviments polítics adequats la ciutadania es doti d’instruments que facin viable una organització política determinada. A Palestina tothom vol arribar a un pacte per poder viure en pau. Per tant, no és tant important que vagin a la ONU com el fet de negociar directament amb les persones amb qui t’has d’entendre. En el cas de Catalunya o qualsevol altra nació que aspirés a esdevenir Estat, entenc que el procés hauria de ser similar.

Tonon (Nexes): Crec en l’autodeterminació dels pobles i en escoltar totes les opinions. Ara bé, la manera en que s’han de tenir en compte depèn de fets històrics. Els palestins fa temps que demanen estat propi i, a més, han patit un holocaust. No com el dels jueus, però se’ls ha dispersat, se’ls ha fet fora de les seves cases i fins i tot se’ls ha matat. La meva opinió, en general, és contrària a la creació de nous estats. Prefereixo federacions, confederacions o fins i tot un govern mundial. No ho veig impossible en el cas Palestí, sincerament. Formar un Estat palestí és difícil ja que les colònies jueves es troben enmig de zones palestines.

Creu que a Catalunya és un país propalestí?

Florido(ACAI): A Catalunya s’és hiperexigent amb Israel i, en canvi, amb Palestina absolutament acrític. Ens estem creant un imaginari sobre el que passa a la zona basat en mites i desinformacions. El que ens n’arriba sempre són opinions, mai informació. Malauradament això es fa des de mitjans públics amb els diners de tothom. És estrany i inèdit a Europa. El que passa a Catalunya és impropi del nostre entorn cultural i polític. Entenc que és producte d’algunes herències estranyes que no acabem de pair .

Tonon (Nexes): La societat civil Catalana en el seu conjunt està en contra de les guerres, les injustícies i creu en els drets dels Palestins. Però hi ha una part de la població que no té informació i té dificultat en formar-se una opinió. També hi ha una part de persones que recolzen Israel o perquè simpatitzen amb el projecte sionista o perquè, sobre tot d’esquerres, amb les idees comunitàries de la primera fase de la colonització.

El president Mas va comparar Palestina amb Catalunya pel fet que ambdós països desitgen autodeterminar-se. És encertada la comparació?

Florido (ACAI): Me n’alegro que el president Mas parli d’autodeterminació. Si ho va fer així és una notícia important. Quasi diria que és més important això que la comparació amb Palestina.

Tonon (Nexes): Palestina i Catalunya són incomparables, i ho dic amb tot el respecte. Sóc un estranger que viu a Catalunya, he conegut moltes visions sobre el fet català, les respecto i fins i tot defenso la seva cultura i autonomia. M’agradaria veure un petit intercanvi, que algú d’aquí visqués un any allà i al revés. Aquí parlem de decidir una forma, allà de sobreviure. La forma és comparable, la substància, no.

L’Estat espanyol actuaria amb un hipotètic nou estat palestí com fa habitualment amb un nou estat: no reconèixer-lo a fi d’evitar que l’exemple s’expandeixi?

Florido (ACAI): Forma part de la tradició política de l’Estat espanyol. El que passa és que hi ha una simpatia molt gran cap el que passa en el món àrab i els seus governs. Potser la situació és diferent, també depenent de qui governi a l’Estat. És una qüestio difícil de preveure. El que sempre ens diran és que la situació d’allà no té gens a veure amb la d’aquí. Miraran de justificar-ho d’una manera o altra.

Tonon (Nexes): El cas de Kosovo a l’Estat espanyol li sembla més semblant al del País Basc o el de Catalunya. Hi ha casos i casos, el palestí es basa en la opressió brutal i en una situació pràcticament de guerra. Espanya simpatitza amb Palestina per una qüestió històrica però també amb Israel per conveniència. No crec, però, que des de Madrid es compari Palestina amb Catalunya o País Basc.