Opinió

"Tutelar el bé comú de la nació espanyola, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes". Aquest és el nou objectiu que s'ha fixat la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) de cara les eleccions del 20 de novembre. De nou, els deixebles del Cardenal Rouco surten a defensar la santa indivisibilitat d'Espanya, un dels puntals indispensables del curiós catecisme espanyol.

Tot i que la CEE diu que no vol entrar "en opcions de partit" ni pretén "imposar a ningú un programa polític", eleccions rere eleccions estreny una mica més la cotilla. Les predileccions la de Conferència Episcopal ja només apunten cap a unes sigles. No deixen cap marge per maniobrar. Si bé és cert que l'Església espanyola –com qualsevol altre lobby de pressió– és totalment lliure d'opinar, sembla que les seves proclames s'allunyin cada dia més de les sagrades escriptures i es capbussin en la batalla electoral. Ja no ens parlen sobre l'avortament, l'homosexualitat o l'eutanàsia (tres dels seus temes preferits), sinó que van una mica més enllà i adverteixen als fidels dels mals del separatisme.

Joan Pau II va escriure: "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions. Tot el que és cert per a l'home, també ho és per als pobles [...] El dret internacional es fonamenta en el principi de l'igual respecte dels Estats, del dret a l'autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència". Unes paraules que el Cardenal Rouco hauria de tenir presents.

Però bé, el que diguin els deixebles de monsenyor Rouco Varela tampoc és gaire rellevant. Entra dins del joc de cadires de l'organisme eclesiàstic. Ara bé, comença a ser més preocupant el baix perfil dels bisbes catalans que seuen a la mateixa banqueta i juguem amb l’ambigüitat de nedar i guardar la roba. Aquells que fins fa uns anys havien destacat per tenir un perfil dialogant i compromès ara callen. En fi, suposo que tampoc se'ls pot exigir una determinació que el país, fins al moment, mai ha tingut.