Política

El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió Europea pel 2030. Brussel·les subvencionarà l'eix ferroviari de mercaderies que connecta la frontera francesa amb Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. Des d'Almeria, el traçat continuarà per l'interior fins a Granada, per arribar després a Algesires, punt que s'havia posat en dubte les darreres hores.

Ara bé, la Comissió Europea finalment ha optat per no mullar-se i apostar per "gairebé tots els grans eixos" proposats per l'estat espanyol, segons es recull en el document que ha donat als periodistes. I és que el corredor atlàntic també ha estat acceptat com a prioritari per la CE. En aquest cas l'eix connectarà Portugal, via Madrid i Valladolid, amb el País Basc, "incloent Bilbao com a port principal".

El corredor central, fora del termini

Per altra banda, el text de la Comissió indica, com a única ruta que queda al marge, que la travessia central dels Pirineus que el ministre José Blanco va pactar amb França "no es farà en el termini del 2030" perquè "els estudis sobre viabilitat encara s'estan fent". Amb tot, la CE deixa oberta la porta a aquest projecte "a llarg termini" ja que tant França com l'estat espanyol, diu, el volen.

En aquest sentit l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, en la roda de premsa ha estat clar quan advertit al govern espanyol que foradar els Pirineus "no és una idea gaire realista" i que, per això, ha esborrat la travessia central pirinenca del seu mapa de prioritats.

"No tot ha de passar pel centre"

La decisió de la Comissió Europea, segons Kallas, "reflecteix satisfactòriament" que a l'estat espanyol "no tot ha de passar pel centre". El responsable d'infraestructures de la CE ha defensat que el trencament del centralisme era "el punt bàsic" de les reclamacions de la societat espanyola en les negociacions.

Kallas ha assegurat que els seus experts havien constatat que l'Estat espanyol "majoritàriament ha tingut unes infraestructures molt centralistes". L'eurocomissari ha dit que ara serà "decisió de les autoritats espanyoles" escollir el corredor que es finançarà primer.

Europa només paga una part

Per la seva banda, la Unió Europea donarà suport amb 32.000 milions d'euros procedents de les arques comunitàries a una llista de deu grans infraestructures amb les quals es vol construir una gran xarxa europea de transports.

Amb aquests fons, la UE costejarà entre el 15 i el 30% dels projectes, tot i que en alguns casos podria arribar fins al 40 o el 50%, a canvi d'un compromís d'inversió i de terminis de part dels Estats membre implicats.

Per tant, després del pronunciament d'Europa, ara és el govern espanyol qui ha de decidir en quin dels eixos comença a invertir.