Opinió

Entre el valuós patrimoni de Catalunya que l’Estat encara no ens ha retornat, figura el magnífic Palau del Lloctinent, gòtico-renaixentista, situat al carrer dels Comtes, tocant a la Catedral, edificat per acord de les Corts Catalanes de 1555, i on posteriorment es traslladà l’anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó, tal com indica encara sorprenentment una gran làpida de la façana. Però el cas és que l’esmentat Arxiu ja fa alguns anys fou traslladat a un nou edifici en el carrer Almogàvers. Tot això pot semblar anecdòtic, però el que no ho és gens és el fet més preocupant, per no dir irritant: el Palau del Lloctinent, és un dels edificis més nobles, genuïns i políticament més significats de Barcelona i de Catalunya com certifiquen els escuts de la Generalitat de Catalunya amb la creu de sant Jordi que ornen els grans balcons de la façana.

Si l’esmentat Palau és una mostra d’espoli evident, n’hi ha una altra lligat a aquest: l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu Reial de Barcelona que arrenca en el s. XIII, nom aquest darrer que més se li escau que el primer, ja que segons l’eminent paleògraf Anscari M. Mundó, substancialment la documentació del Regne de València ja es troba en aquest regne des de fa segles, mentre que el d’Aragó igualment es trobava a Saragossa, encara que malhauradament es va cremar en aquella mateixa capital. Doncs bé: en l’encara anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó adscrit també al Ministerio de Cultura de Madrid, entre altra documentació institucional catalana de gran importància, omplen bastants metres de prestatgeries els 104 lligalls de manuscrits originals dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1411-1713), testimoni únic a Europa de crònica política, militar, social, econòmica i cultural d’un govern, redactada al llarg de segles, dia a dia, pels alts funcionaris del Palau de la Generalitat. Per procedir a l’edició d’aquest tresor històric, iniciada l’any 1994 i closa el 2007, es van haver de demanar al Ministerio de Cultura els permisos necessaris per tal que un grup de paleògrafs, supervisats per J.M.Sans i Travé, Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, poguessin accedir als manuscrits per transcriure’ls i publicar-los per decisió del Govern de Jordi Pujol. Quan serà que l’Estat espanyol retornarà el Palau del Lloctinent i l’Arxiu Reial de Barcelona als seus legítims propietaris? I el que encara la resta a Salamanca? Es tracta d’un espoli que cobreix segles de dominació i que encara avui l’Estat espanyol es resisteix a reconèixer i a reparar.