Pas a pas
L'absurda guerra entre CiU i ERC
“Si Prat de la Riba hagués preguntat a Fabra a quin partit militava no haguéssim tingut diccionari”
“Entre l'esquerra i la dreta, escollim l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, treballarem pel país”. Diuen que, a partir d'ara, aquesta serà la nova consigna d'Esquerra. Junqueras –l'última esperança dels republicans- ha retornat la il•lusió a la militància. La setmana passada va fer un discurs brillant quan va ser proclamat nou president de la formació. Es va mostrar obert, dialogant i, fins i tot, autocrític amb moltes de les decisions dels seus predecessors. Si Carod va ensenyar les mans netes a la militància, Junqueras ha optat per rentar-se les mans i carregar tots els errors a les anteriors direccions republicanes. A més, però, ha redreçat considerablement el discurs de la formació. Un fet que es va poder constatar al Debat de Política General quan Puigcercós, un dels artífex de l'encefàlica tripartita, es va mostrar plenament disposat a dialogar amb l'executiu del president Mas. En resum, que els comptadors dels republicans sembla que s'hagin posat a zero.
Ara, però, és el torn de Convergència. Oriol Pujol –a diferència del seu pare- va aprofitar la conjuntura per apropar posicions amb la nova direcció de Junqueras. Convergència està en una posició privilegiada i no pot malbaratar, de nou, aquesta oportunitat. Els convergents poden enterrar els retrets entre els cínics, els romàntics, els dretans i els esquerrans. Ni dretes ni esquerres: Catalunya.
Joan Sales va escriure a l’any 1937 que es “podria defensar Catalunya des de totes les trinxeres o, com a mínim, així hauria de ser”. Ara és el moment de vertebrar aquesta unitat que fa dècades que prediquem. Els vents ens són favorables.
Fa uns anys l'Agustí Colomines em va dir que si Prat de la Riba hagués preguntat a Pompeu Fabra a quin partit militava probablement no haguéssim tingut mai el diccionari de la Llengua Catalana. Per construir aquell projecte era necessari adquirir un alt grau de compromís, responsabilitat i moltes dosis de generositat. Ara, tot i que els temps hagin canviat, la recepta és la mateixa: compromís, responsabilitat i generositat.