Opinió

Quina campanya més trista, pobre i previsible. Les enquestes fa mesos que vaticinen uns resultats que, si no succeeix un desastre de dimensions colossals, s’acabaran materialitzant al proper 20 de novembre. Ja sabem que el PP aconseguirà una àmplia majoria i que el PSOE s’enfonsarà de forma estrepitosa. La resta de resultats, per més que alguns ho vulguin edulcorar, seran simplement circumstancials. No canviaran l’argument de la pel·lícula. Doncs bé, contemplant l’excitant panorama, potser que comencem a parlar del dia 21, del dia després, i més concretament del que pot succeir a Catalunya amb un PP amb majoria absoluta i amb un govern català que ha dipositat tots els ous a la cistella del pacte fiscal.

Artur Mas haurà de moure fitxa i demostrar que, a part de gestionar, també pot exercir d'estrateg. Les retallades, per més necessàries que siguin, no poden convertir-se en una excusa de forma permanent. Tard o d'hora s'haurà de fer política. Les dues últimes campanyes de CiU s'han edificat sobre la demanda d'un pacte fiscal que, després del 20 de novembre, s'haurà de posar definitivament damunt la taula. De moment l'acord compte amb el suport d'Esquerra i Iniciativa. Lamentablement, però, aquests recolzaments no són suficients. El govern de Catalunya per aconseguir qualsevol cosa haurà de passar per Madrid i, tot fa pensar, que el pacte fiscal pot esdevenir un segon Pla Ibarretxe. Ni PP ni PSOE s'apuntaran a la batalla del pacte fiscal i, quan això succeeixi, s'haurà de plantejar un pla alternatiu.

El problema del pla Ibarretxe va ser justament aquest: no hi havia pla B. Després de ser tombat per les Corts espanyoles el lehendakari va ser incapaç de plantejar una via alternativa. Algunes veus apunten que aquest no és el cas de Mas i que, quan el pacte fiscal fracassi, el president plantejarà el seu B. Esperem que sigui així i no tornem a caure en els paranys de les negociacions de l'Estatut.