Opinió

1. Duran i Lleida. 21-N, el dia després, majoria absoluta del PP i, per tant, un Congrés dels Diputats on la veu de Catalunya serà merament circumstancial. Aquí serà important veure quin paper juga Duan i Lleida. El líder democristià pot optar per quatre camins: fer oposició pura i dura; interpretar el paper d’home d’Estat i donar suport el govern en les situacions delicades; seguir els passos de Miquel Roca i marxar a l’empresa privada o integrar-se al govern de Catalunya.

2. Geometria variable. A Catalunya continuarem tenint un govern de CiU en minoria parlamentària que, després del 20-N, pot ser que redefineixi la política de la geometria variable. El govern del president Mas pot escollir entre tres aliats: un PSC dèbil i en plena reconstrucció, un PP que l’obligarà a fer cabrioles de tot tipus per aconseguir el seu suport o la nova Esquerra de Junqueras que, des de fa uns mesos, s’ha mostrat disposada a donar suport a l’executiu català.

3. Pacte fiscal i pla B. El gran projecte del govern Mas, el pacte fiscal, sortirà del Parlament amb un regust a Pla Ibarretxe. Per aconseguir alguna cosa és necessari que el govern espanyol ho vegi amb bons ulls i tot fa pensar que la súper majoria del PP vetarà qualsevol mena de discussió. Per tant, serà determinant la reacció del govern català enfront del més que previsible fracàs del pacte fiscal. Alguns diuen que el president Mas convocarà un referèndum i altres apostes per eleccions anticipades. El que és evident, però, és que el govern català haurà de liderar una resposta contundent que vagi més enllà de les simples proclames i les banderoles.

4. Congrés del PSC. El PSC està a les portes d’un congrés intern. El congrés haurà de definir un líder i un nou discurs que pot condicionar les relacions amb el PSOE i els pactes al Parlament de Catalunya. Com a conseqüència dels resultats electorals és molt possible que els socialistes radicalitzin els seus postulats. Aquests han vist minvar el seu poder institucional a la mínima expressió i, per tant, es veuen obligats a redefinir-se. És probable que, per necessitat de desmarcar-se de la descomposició espanyola, el socialistes agafin un nou rumb. A més, s’ha de tenir en compte que hi ha una nova generació de dirigents que pressionen amb molta força els dinosaures del partit.

5. L’ERC de Junqueras. El partit republicà sembla que ha començat un nou camí. El nou líder d’Esquerra ha marcat unes noves directrius i un nou estil de fer política. La nova Esquerra sembla que vol enterrar els vells retrets amb els convergents i s’ha ofert al president Mas donar-li suport  en la iniciativa del pacte fiscal. En aquest nou escenari s’haurà de veure si els convergents agafen el guant llençat pels republicans i enterren, d’una vegada per totes, les absurdes guerres entre els partits nacionalistes.