Carles Boix

Al darrer article vaig examinar l’evolució del vot del PP i el PSOE a les eleccions generals de 2008 i 2011 a tot l’Estat amb l’excepció de Catalunya i Euskadi. Avui faig el mateix per a Catalunya. Les dades dels gràfics que presento són dades a nivell municipal. A diferència de l’article sobre Espanya, acompanyo les dades gràfiques amb algunes estimacions, fetes pel procediment d’anàlisi ecològica, de les transferències de vots entre partits.

Els resultats més destacables són els següents:

1. El creixement de CiU (representat en quadrats blaus) entre un 5 i un 10 per cent de l’electorat, tant entre els municipis de més de 20.000 electors (Gràfic 1) com entre els de 200 a 20.000 electors (Gràfic 2).

2. Aquest creixement es basa, segons les estimacions que he fet, en tres factors:


4. La caiguda lliure del PSC: només 48 de cada 100 votants van tornar al PSC l’any 2011; la resta es va abstenir (o va passar a CiU, IC i PP per aquest ordre).

5. El PP va mantenir el vot del 80 per cent dels seus votants del 2008 i va rebre una petita fracció del PSC.

(6. L’estructura de les dades d’IC no permet fer estimacions fiables.)

En una paraula, com capten els gràfics 3 i 4, el resultat més important d’aquestes eleccions és que el vot nacionalista (CiU + ERC) suma més que l’any 2008: sobretot a les poblacions petites i mitjanes (gràfic 4). La dinàmica de les eleccions anteriors de vot al PSC com a paret contra el PP sembla haver-se trencat, tot i que mínimament.