Opinió

William Shakespeare deia en la seva obra Hamlet: “Ser o no ésser, aquesta és la qüestió!”. Pel que fa a les estratègies de Ciutats Intel•ligents (“Smart Cities”) la qüestió és una mica diferent. Aquí, no s’està en la disjuntiva de triar entre ser i no ésser. Aquí la pregunta que s’hauria de formular seria: Com ser-ho?

L’actual situació econòmica i social, que estem patint, ens porta cada cop més a l’eficiència i la sostenibilitat de totes les actuacions i projectes que s’han de portar a terme en una ciutat. Eficiència i sostenibilitat no només del medi ambient, que també, sinó de tots els aspectes econòmics i de gestió de les nostres ciutats.

El que no es pot fer en aquests moments és deixar-nos portar pel desànim i la preocupació. Hem de ser, si cal, més actius, amb més ànims i ocupar-nos de les nostres ciutats i ciutadania més que mai, tot cercant aquesta eficiència i sostenibilitat que potser en altres moments de vaques grasses no apreciàvem tant, però que ara són imprescindibles. La recerca d’aquests conceptes, conjuntament amb totes les possibilitats que ens donen les TIC, han d’ésser el que ens impulsi a fer les ciutats més intel•ligents, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania que hi viu, de fer-les més sostenibles i de crear-hi riquesa.

No farem aquí una definició formal del que és una Ciutat Intel•ligent, ja que n’hi ha moltes, però el comú denominador que hauria de tenir aquesta seria l’aglutinació dels conceptes d’eficiència, sostenibilitat i millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen. I les TIC són l’eina necessària però no suficient que permet aplicar tots aquests conceptes a les nostres ciutats.

Totes les ciutats poden aplicar aquesta estratègia de gestió i creixement? Sí, amb tota la rotunditat del món. Totes les ciutats i pobles, siguin de la mida que siguin, haurien de tenir una estratègia transversal de Ciutat Intel•ligent. Altra cosa és com la haurien de portar a terme, amb quina velocitat i quines prioritats. Això sí que és intrínsec a cada ciutat o poble, cadascun dins de les seves prioritats i possibilitats. I que quedi clar que no ens podem permetre el luxe de no fer més eficients i sostenibles les petites i mitjanes poblacions.