Política

Els think tank transnacionals seran una tendència en un món globalitzat?
Treballem com a think tank per implementar les nostres idees i, al mateix temps, analitzem l’aplicació que els partits en fan. Els think tanks comencen a treballar així, transnacionalment, sobretot per incidir en l’àmbit de la democràcia: cal centrar-se en un àmbit superior, compartir les experiències locals per veure com la democràcia s’exerceix a diferents indrets. Fins ara aquest intercanvi ha existit entre nord i sud. El que ara es nou es veure que aquestes relacions van en totes direccions, per exemple de Brasil a Turquia.

Aquestes entitats es preocupen més per l’eficiència del sistema, per tant?
Sí, crec que és d’això del que es tracta, de la qualitat de la democràcia. Hem vist com els països àrabs han decidit comprometre’s-hi, fet que suposa una primera passa. Això no vol dir que amb celebrar eleccions n’hi hagi prou. Hi ha casos de països que n’han celebrat però que encara lluiten per aconseguir organitzar adequadament el poder. Pot haver-hi tantes opcions com de sistema electoral i de partits que es triï. Fins i tot tenint unes normes definides cal saber fer-les complir. Fer funcionar una democràcia és un procés llarg que necessita un fort compromís de totes les parts.

La ideologia perd pes en un think tank com el seu?
Si es tracta de les ideologies tradicionals, sí, són menys importants. Principalment perquè som neutrals. Hi ha un segon motiu, el poc pes d’aquestes ideologies en les democràcies actuals. La única ideologia rellevant és la democràcia.

L’actual crisi és una amenaça per la democràcia? Pot esperonar partits que no hi creuen?
Els partits extremistes no desapareixeran mai. També és cert que es podria debatre que és extremista i que no ho és. En tot cas no podem negar l’ascens d’aquestes forces. Ho estem veient arreu d’Europa amb l’enfortiment de partits nacionalistes contraris a la Unió Europea. Si hi són per quedar-se no ho sabem, del que no dubto és que cal treballar-hi mentre respectin les normes democràtiques. Com deia Nelson Mandela “has de parlar amb el teu enemic perquè esdevingui el teu company”. No es poden excloure partits polítics només perquè no hi estiguis d’acord.

La ‘primavera àrab’ és una oportunitat o una amenaça per a la democràcia?
Crec que és una enorme oportunitat a la qual li hem de donar suport pel molt que pot aportar a la democràcia, a la gent, també per l’estabilitat i seguretat al món. Democràcia vol dir no menystenir ningú, per tant no es pot apostar-hi i excloure els partits que podem témer. Hi ha moltes incerteses, veurem emergir partits dels quals no en serem admiradors, per això es tracta d’un enorme desafiament: trobar una manera de treballar amb aquests interlocutors d’una forma positiva. No se’ls haurà d’aïllar, això conduiria de nou a règims no democràtics.

Parlant de qualitat democràtica, que es pot fer a la UE per millorar la representació de les nacions sense estat?
La democràcia directa té molts elements i recursos. Aquesta realitat no s’hauria de negar. Crec que, tot i així, la democràcia directa no és la solució a tots els problemes democràtics. La política es basa en representar col•lectius, la democràcia directa esquiva aquesta representativitat anant directe del ciutadà al lloc on es prenen decisions. Hi ha sistemes que poden semblar justos però que esdevenen inviables. Calen partits forts que puguin prendre decisions sense patir per les reaccions que això suposi. La democràcia directa ajuda en alguns casos però cal que els partits representin a la gent. Si la gent percep que no és així cal pressionar els partits però no apartar-se’n.

El que ha passat a Itàlia o Grècia és una passa enrrera per la democràcia?
És discutible. Em centraré en el cas italià. Si ens fixem en el seu nou govern es pot dir que no és gaire democràtic, malgrat que el formen persones molt capacitades. Tot i així no ha sigut elegit pel poble sinó per un reduït nombre de polítics. Per tant, sí, es tracta d’un dèficit democràtic. Al mateix temps es tracta d’un període de transició necessari que ha de servir per solucionar alguns problemes a curt termini. En aquest context crec que es pot permetre sempre que la situació sigui temporal. Si en un any Itàlia torna a tenir un govern escollit democràticament tothom haurà d’estar content de com han anat les coses.