Cinema Català

Fa ja més de 2 anys i mig que l'humorista "galaico-catalán" Pepe Rubianes va morir i des d'aleshores alguns dels seus amics com Joan Manuel Serrat, Joan Lluís Bozzo, Carles Flavià, Lucila Aguilera, María Rosales, Manel Pousa, el Pare Manel, Toni Coll, Joan Gràcia i Pep Molina, es reuneixen per explicar anècdotes sobre ell.

Jaume Roures, productor del documental Pepe & Rubianes, opinava que l'humorista no havia tingut un funeral o un acomiadament adequat a la seva alçada. "Ell remugava que havíem de fer una cosa sobre el Pepe i ara que estem al tercer aniversari per fi podem estrenar aquesta idea que era basada amb aquest club d'amics que des de la seva desaparició es van autoanomenar 'viudes de Pepe Rubianes'", ha explicat el director del documental, Manuel Huerga en una entrevista a la Federació de Ràdios Locals.

De fet, un dia el van convidar a una d'aquestes trobades-sopars per recordar a Rubianes i els va trobar molt divertits per les històries que s'explicaven sobre l'humorista. D'aquí va sorgir la idea que ha quedat plasmada amb la pel·lícula documental que s'estrena aquest divendres en diferents cines de Catalunya. "Vaig pensar quin millor homenatge que uns amics al voltant d'una taula recordant a Pepe Rubianes", ha indicat Huerga.

“Pura filosofia Rubianes”

Sobre Rubianes, ha destacat que qualsevol dels seus espectacles era "pura filosofia Rubianes". Ha explicat que "quan se li feien entrevistes amb Buenafente o Soler tot el que explicava Rubianes supurava aquesta filosofia de la vida que és molt àcida, molt crítica, molt parlada i molt exabrupte". En aquest sentit, ha afirmat que "era un home que expressava d'una manera molt directe el que pensava".

Huerga ha afirmat que la pel·lícula és "el retrat d'una persona lliure i això li va costar més d'un disgust i un problema perquè hi ha qui no tolera la llibertat d'expressió". Segons el director de la pel·lícula documental, "al final es tracta de recordar una persona que era fidel al seu pensament i que deia el que pensava i feia el que deia. No tenia pels a la llengua i això és l'important". En aquest sentit, ha remarcat que "feia el que volia fer peti qui peti" i ha admès que "tots podem envejar aquest exercici de llibertat que feia".